BONES FESTES . EGUBERRI . MERRY CHRISTMAS

Nadala 2014

Publicat dins de Uncategorized | 3 comentaris

EL PRIMER POST DE NOVA ZELANDA

Ens ha passat el temps volant! Encara ara no entenem aquesta expressió, … Despres d’1 dia i mig volant ja som a lloc, Papakura. Ens Hem allotjat a casa d’una Família, la Carrie i en Willy amb una nena de 3 anys i un nen de 8 mesos. Ha Estat la nostra primera experiència Warmshowers, excel.lent!

IMG_20141027_203524

A l’avio vam passar l’estona dibuixant, menjant, mirant la Ventafocs, la Sireneta i Bitxos, jugant amb ninots de la Mona, retallant amb tisores que ens van requisar en el darrer control, i engantxant gomets … i dormint relativament poc els tres.

El pitjor de tot crec que ha estat salvar el jet lag, sobretot per la Violeta, … que encara no sabem si l’hem salvat…

Dema comencem a pedalar, segons la previsió, sota un cel ennuvolat i amb risc de pluja fina elevat. Ens dirigirem cap a Miranda, per una carretera que despres de passar per la serra d’Hunua ressegueix tota la costa de la badia de Thames.

Ja explicarem mes al BLOG DE NZ!

 

Publicat dins de Nova Zelanda, Uncategorized, Viatges amb bici pel Mòn... | Deixa un comentari

20.09.2014 · RIALP MATXICOTS (pep)

No havia fet mai una “Ultra”.
Tenia aquella sensació estranya, com la del primer cop que fas un IM… però tot i que em va durar només un parell de setmanes (el temps de recuperar de l’Inferno i fer una “puesta a punto” express per la Matxicots) la sensació va ser molt “agradable”…
És aquella sensació d’enfrontar-te a una cosa desconeguda, que no has fet mai… no saps si aniràs a un ritme o a un altre, si els genolls petaran, si et sortiran llagues a tot arreu o ni tant sols si seràs capaç d’acabar-ho… Com diu un amic meu: una sensació que et fa estar més alerta!
Doncs l’ultra escollit va ser la Riapl-Matxicots. Perquè… doncs perquè em quadrava bé en el calendari de l’any (si sóc així de fred ;-)). Tothom em va dir que era una de les més dures que es fan per aquí amb 83kms i +/-5800m però com que era la primera tampoc sabia com anava gaire l’assupte i no podia comparar, a més deien que estava molt ben organitzada, molt familiar, per uns paisatges fabulosos i amb uns avituallaments de puta mare… coses que certifico sense cap mena de dubte! A més estava molt bé de preu!
Doncs au! Furgo i cap a Rialp!
La sortida a les 5:30h. 17Kms tot amunt de Rialp (760m) fins al Montsent de Pallars (2883m). Aquí faig la primera novatada, penso que com tot és amunt amb un frontal petit ja faré prou… però resulta que hi ha bastantes baixades i amb el frontal que porto (un tikka amb les piles mig gastades) no m’hi veig… i a les baixades (que són prou corredores) haig d’afluixar molt el ritme… és igual vaig fent fins arribar al Coll del Triador i d’allà seguint la tanca de les vaques i cavalls fins a dalt de tot del Montsent, la pujada final és molt dura i amb alguna grimpadeta, sort dels pals. Arribo a dalt l’11è, les vistes són espectaculars!
D’allà baixada extremadament tècnica per a mi, em passa molta gent, arribo a entremonts i torna a pujar una mica fins al Montorroio (2800m), d’allà baixada llarga i també tècnica fins al pas de Mainera on hi ha un Av. complet. Allà arribó el 22è…
 140920 RialpMatxicots run--
Un tros de pista d’uns 2kms en pujada i tornem a baixar camp a través per un prat amb molta pendent molta estona… avall, avall, avall. Sort dels pals que em frenen… tornem a trobar un camí prou corrible i s’arriba a Caregue (km 35) on hi ha la Núria amb la Violeta que em fan d’av. D’allà una mica més de Baixada fins a Escàs i tornem a pujar fort fins la Serra de Posa per la pujada em vaig entretenint collint rovellons… molts estan podrits i s’ha de fer una mica de criba… amb la tonteria omplo la motxil.la…
140920 RialpMatxicots (bolets)--
A la barraca dels caçadors (la meitat de la cursa) hauria d’haver torbat la Núria però no ens entenem i passo de llarg sense av. Sé que em queda un tros llarg sense av. però porto prou menjar i aigua per afrontar-lo bé. O sigui que cap amunt fins a Rodés i després pla-pujadeta bastant corrible fins a Botella i St. Roma (dos poblets abandonats molt xulos). De St. Romà hi ha una baixada lenta, lenta… tot son pedres i amb molta pendent, trigo 30min en fer menys de 2kms… un cop avall es resegueix el riu fins al Pont de Gulleri (km 54) on si trobo a la Núria i puc fer un bon Av (amb arròs, purè, pollastre) que vaig menjant mentres pujo cap a Roní on torno a trobar la núria que es queda el “tupper” i em dóna alguna cosa més ja que no es pot arribar a Port-Ainé per esllavissades a la carretera.
De Roní tot amunt pel camí dels “Bunkers” on hi ha 10.000 marrades (i on cullo uns quants bolets més… és que n’hi ha molts i els altres que no en cullen o què!!?) fins a agafar la carretera que en 2kms de pujada ens porta a l’estació de Port-Ainé.
Allà hi ha un av. complet (que per tonto només menjo un tall de pernil… i dolç a sobre) ens agrupem un 5 i anem pujant per les pistes fins al cim de l’Orri. A dalt paro i em ve un pajarón del mil a partir d’allà tot és baixada estic un parell de minuts per referme i avall als meu “ritme trepidant”… primer per les pistes i després es va alternant pista i camí pel mig del bosc fins a Berani on torno a trobar a la Núria, només queden 7 kms, li dono els pals i cap avall (amb algun repetxon…) fins a Rialp.
L’arribada res espectacular, poca gent però molt bon rotllo, fisios a l’instant, Av. completíssim, dutxes d’aigua calenta…
140920 RialpMatxicots (3)--
Com a valoració final: molt recomenable (tot i que no sé si és la millor carrera per iniciar-se al món dels Ultres…), super addictiu… ja estic pensant quina serà la propera… més ben dit ja la tinc al cap… serà el 18 d’octubre…
El diumenge li toca a còrrer a la Núria i baixant parem a Artesa de Segre a una fleca que ens van recomanar: ESPECTACULAR!!! Uns croissants, ulleres, ensaïmades gegants i barats, unes coques de recapte boníssimes, pastísos…. comprem dinar i anem a Vilagrassa que hi ha la fira de l’ametlla. Allà la Violeta juga amb tots els animals haguts i per haver i dinem a la fresca dels arbres de la plaça de l’esglèsia. I de Vilagrassa cap a casa!
 140921 fira Vilagrassa - gallines (--)          140921 fira Vilagrassa - burro catala (--)
Publicat dins de Uncategorized | 2 comentaris

23.08.2014 · INFERNO · suïssa

Després de fer l’Infern de Balaguer el 2013, no podia ser d’altra manera: havia d’anar a Suïssa a fer l’infern original: L’INFERNO.

3100m de natació + 97kms de bici de ctra. (+2200m/-1800m) + 30kms de BTT (+/-1100m) + 25kms de córrer (+2300m): les places s’acaben a mesos vista. Podeu veure el recorregut virtual en el següent video.

Doncs res, furgo i cap allà: Thun. Arribem dimecres a la tarda, dijous per descansar i visitar una mica la zona, divendres per anar a repartir material per a totes les transicions, que al ser un triatló lineal són 3 i repartides per Suïssa, i … dissabte al lío!

Arribo bé però amb la caiguda que vaig tenir fa 4 setmanes amb la BTT i que em va trencar la mà no estic gaire “motivat” ja que sé que als trams de baixada amb les bicis hauré d’afluixar molt, sobretot amb la BTT. Per sort meva anul·len la natació perquè l’aigua està molt freda (13ºC), ho substitueixen per un tram de córrer amb pujades i baixades (allà tot puja i baixa!).

Així que sortim i decideixo apretar als trams de córrer i fer el que pugui a les bicis… El primer córrer entro 8è, T1 molt ràpida.

140824 Suïssa Inferno Triathlon (16)

A la secció de la bici, hi ha dues pujades fortes (com dos turons de l’home), la primera comença només sortir de la T1 (com a Embrunman…) allà em passa un piló de gent, normal. A les baixades encara més gent baixo amb molt de compte ja que no puc frenar amb el de darrera per la mà. La següent pujada encara es més forta però això em va bé ja que avanço a gent (n’hi ha que pugen caminant, allò sembla el muro de Carcanieres de l’Altriman!), a la baixada em torna a passar tothom.

140824 Suïssa Inferno Triathlon (17)

El paisatge és espectacular, tot i fer bastanta boira les vistes als glaciars i muntanyes nevades no té preu i els boscos són una passada de verds. Per cert, està ple de rovellons!!! Vam passar per una zona que hi havia rovellons per a tot arreu i arran de carretera! (no, no eren enganyapastors que els conec prou bé!). El proper cop aniré amb el cistell!

A Grindelwald hi ha la T2, aquesta també és ràpida, només s’ha de canviar de bici i de sabates. Ara toca +1100m en 11kms, els últims 500m tothom va a peu, algú puja però va al mateix ritme… després 8kms de baixada per desfer els +1100m (aquí si que baixo de la bici moltes vegades, la mà fa mal tot i que tècnicament no es gaire complicat…), els últims kms són de fals pla pel costat del riu ja dins la vall de Schtelberg. Impressionant! Una vall amb penya-segats a banda i banda i gent fent salt base i parapent per tot arreu. Cascades altíssimes… val la pena!

140824 Suïssa Inferno Triathlon (24)

 La T3, t’ho has de prendre una mica més en calma. Canvio sabates i roba de dalt ja que ens diuen que a l’arribada, al cim del Schilthorn (a 3000m), hi fa molt fred i boira. No m’abrigo gaire ja que al km. 17 sé que la Núria i la Violeta m’estaran esperant amb roba més gruixuda per fer els últims 8kms.

140824 Suïssa Inferno Triathlon (3)

Surto a córrer en la posició 148 (amb les dues bici m’han passat 140!!!!), començo a passar gent, la cosa té poc misteri… a tope on es pot córrer i caminant on no es pot córrer… sembla que la tàctica funciona i vaig passant a més gent… del km 15 al 17 es travessa un poblet: Mürren on hi ha la Núria. Agafo el gore, guant, buff i gorro i amunt. Apartir d’aquí la cosa ja es torna més sèrie, a pocs lloc es pot córrer i comença a fer fred i vent. Guant, gorro i gore i amunt, hi ha gent sense res que ho està passant malament, jo vaig bé només miro a terra i vaig contant els kms que falten a cada cartellet (el GPS no tenia senyal) del 20 al 25 és molt dur, alguna grimpada alguna cresta (sort que hi ha boira i no es veu avall), reconec que vaig pujant al límit. Al veure el cim penso, si la Núria em dóna la Violeta li dic que no… no puc! Els últims metres els fas per la plataforma que hi ha a dalt de tot i fan que et recuperis una mica fins a la meta. Allà només hi ha un que apunta, un que treu el xip i un altre que et fa una foto… ningú més! Està nevant i estem a -2ºC, normal! Entro al bar i allà trobo a la Núria i a la Violeta ben calentones!

140824 Suïssa Inferno Triathlon (12)

A l’arribada en contes de posar-te suero, et posen mascarilla d’oxigen, jejejeje!

Doncs res, després de 10h:17min, un més al sac i aquest val molt la pena!

Animeu-vos que l’entorn és espectacular i la duresa la justa. En 3 dies perfectament recuperat!

 

Publicat dins de competicions | 5 comentaris

Klassmarkmania – Núria

Haig de donar les gràcies a la Melània, qui em va “enredar” a fer 4 dies seguits de tresc: 30K + 26K + 40K + 25K per quatre comarques de Catalunya, passant pels indrets més bonics i ben escollits. I a en Pep per acompanyar-m’hi, donar-me suport i cuidar-se de la Violeta. Amb ells vaig descobrir Klassmark.

Després de viure una experiència de 4 dies, 4 etapes i un país amb Klassmark, participant a la TRANS-CAT vaig quedar enamorada de l’organització, dels recorreguts, de la muntanya, dels detalls, del companyerisme amb els corredors, …  En els següents enllaços hi ha els 4 tracks.

trascatEtapa 1: BERGUEDÀ

Etapa 2: RIPOLLÈS

Etapa 3: LA GARROTXA

Etapa 4: ALT EMPORDÀ (CAP DE CREUS)

 

Així que vaig participar també el 23 de març a l’ SKYRACE MONTSERRAT.

Darrerament han muntat una lligueta d’Ultres i versionant-les en Trail: les MISSIONX3 composades de 3 curses, vaig participar a la versió Trail.

03/05/2014 TRAIL ROSES – CAP DE CREUS

140503 trail CapdeCreus4

 

AQUÍ teniu el track. Una ruta que per ser la primera va ser dura, vaig començar molt bé, però la darrera pujada em va passar factura. El recorregut molt xulo, recórrer pel Parc Natural i passant per cales.

 

 

 

 

28/06/2014 TRAIL ULLDETER

140628 TrailUlldeter

AQUÍ teniu el track. Una ruta extraordinàriament xula a la vegada que molt dura. Vaig disfrutar com una nena petita. Vaig trovar a faltar els pals, però…

 

 

 

26/07/2014 TRAIL CATLLARÀS

140725 LaPoblade LIllet (25)

AQUÍ teniu el track. De les tres, segurament és la menys maca, en quant a paisatge, però amb alguna sorpresa a la vista. Molt corriol i avituallaments en indrets molt xulos.

 

 

 

Finalment, vaig quedar la tercera classificada de la versió Trail de les MISSIONX3 SALOMON.

Recomanades 100%.

Publicat dins de competicions, Sortides a còrrer | 1 comentari