20.09.2014 · RIALP MATXICOTS (pep)

No havia fet mai una “Ultra”.
Tenia aquella sensació estranya, com la del primer cop que fas un IM… però tot i que em va durar només un parell de setmanes (el temps de recuperar de l’Inferno i fer una “puesta a punto” express per la Matxicots) la sensació va ser molt “agradable”…
És aquella sensació d’enfrontar-te a una cosa desconeguda, que no has fet mai… no saps si aniràs a un ritme o a un altre, si els genolls petaran, si et sortiran llagues a tot arreu o ni tant sols si seràs capaç d’acabar-ho… Com diu un amic meu: una sensació que et fa estar més alerta!
Doncs l’ultra escollit va ser la Riapl-Matxicots. Perquè… doncs perquè em quadrava bé en el calendari de l’any (si sóc així de fred ;-)). Tothom em va dir que era una de les més dures que es fan per aquí amb 83kms i +/-5800m però com que era la primera tampoc sabia com anava gaire l’assupte i no podia comparar, a més deien que estava molt ben organitzada, molt familiar, per uns paisatges fabulosos i amb uns avituallaments de puta mare… coses que certifico sense cap mena de dubte! A més estava molt bé de preu!
Doncs au! Furgo i cap a Rialp!
La sortida a les 5:30h. 17Kms tot amunt de Rialp (760m) fins al Montsent de Pallars (2883m). Aquí faig la primera novatada, penso que com tot és amunt amb un frontal petit ja faré prou… però resulta que hi ha bastantes baixades i amb el frontal que porto (un tikka amb les piles mig gastades) no m’hi veig… i a les baixades (que són prou corredores) haig d’afluixar molt el ritme… és igual vaig fent fins arribar al Coll del Triador i d’allà seguint la tanca de les vaques i cavalls fins a dalt de tot del Montsent, la pujada final és molt dura i amb alguna grimpadeta, sort dels pals. Arribo a dalt l’11è, les vistes són espectaculars!
D’allà baixada extremadament tècnica per a mi, em passa molta gent, arribo a entremonts i torna a pujar una mica fins al Montorroio (2800m), d’allà baixada llarga i també tècnica fins al pas de Mainera on hi ha un Av. complet. Allà arribó el 22è…
 140920 RialpMatxicots run--
Un tros de pista d’uns 2kms en pujada i tornem a baixar camp a través per un prat amb molta pendent molta estona… avall, avall, avall. Sort dels pals que em frenen… tornem a trobar un camí prou corrible i s’arriba a Caregue (km 35) on hi ha la Núria amb la Violeta que em fan d’av. D’allà una mica més de Baixada fins a Escàs i tornem a pujar fort fins la Serra de Posa per la pujada em vaig entretenint collint rovellons… molts estan podrits i s’ha de fer una mica de criba… amb la tonteria omplo la motxil.la…
140920 RialpMatxicots (bolets)--
A la barraca dels caçadors (la meitat de la cursa) hauria d’haver torbat la Núria però no ens entenem i passo de llarg sense av. Sé que em queda un tros llarg sense av. però porto prou menjar i aigua per afrontar-lo bé. O sigui que cap amunt fins a Rodés i després pla-pujadeta bastant corrible fins a Botella i St. Roma (dos poblets abandonats molt xulos). De St. Romà hi ha una baixada lenta, lenta… tot son pedres i amb molta pendent, trigo 30min en fer menys de 2kms… un cop avall es resegueix el riu fins al Pont de Gulleri (km 54) on si trobo a la Núria i puc fer un bon Av (amb arròs, purè, pollastre) que vaig menjant mentres pujo cap a Roní on torno a trobar la núria que es queda el “tupper” i em dóna alguna cosa més ja que no es pot arribar a Port-Ainé per esllavissades a la carretera.
De Roní tot amunt pel camí dels “Bunkers” on hi ha 10.000 marrades (i on cullo uns quants bolets més… és que n’hi ha molts i els altres que no en cullen o què!!?) fins a agafar la carretera que en 2kms de pujada ens porta a l’estació de Port-Ainé.
Allà hi ha un av. complet (que per tonto només menjo un tall de pernil… i dolç a sobre) ens agrupem un 5 i anem pujant per les pistes fins al cim de l’Orri. A dalt paro i em ve un pajarón del mil a partir d’allà tot és baixada estic un parell de minuts per referme i avall als meu “ritme trepidant”… primer per les pistes i després es va alternant pista i camí pel mig del bosc fins a Berani on torno a trobar a la Núria, només queden 7 kms, li dono els pals i cap avall (amb algun repetxon…) fins a Rialp.
L’arribada res espectacular, poca gent però molt bon rotllo, fisios a l’instant, Av. completíssim, dutxes d’aigua calenta…
140920 RialpMatxicots (3)--
Com a valoració final: molt recomenable (tot i que no sé si és la millor carrera per iniciar-se al món dels Ultres…), super addictiu… ja estic pensant quina serà la propera… més ben dit ja la tinc al cap… serà el 18 d’octubre…
El diumenge li toca a còrrer a la Núria i baixant parem a Artesa de Segre a una fleca que ens van recomanar: ESPECTACULAR!!! Uns croissants, ulleres, ensaïmades gegants i barats, unes coques de recapte boníssimes, pastísos…. comprem dinar i anem a Vilagrassa que hi ha la fira de l’ametlla. Allà la Violeta juga amb tots els animals haguts i per haver i dinem a la fresca dels arbres de la plaça de l’esglèsia. I de Vilagrassa cap a casa!
 140921 fira Vilagrassa - gallines (--)          140921 fira Vilagrassa - burro catala (--)
Anuncis
Aquesta entrada ha esta publicada en Uncategorized. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

2 respostes a 20.09.2014 · RIALP MATXICOTS (pep)

  1. Joan Castellà ha dit:

    Molt bona estrena amb ultres !! Amb una posició excel·lent . Ara que aprofitar a collir bolets a mig de una cursa també te tela . De totes maneres enhorabona !!

  2. Anònim ha dit:

    Ei! Aquest primer Ultra només volia arribar amb llum de dia… i si era amb un cistell de rovellons millor!

    Merci!

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

w

S'està connectant a %s