15.08.2013 · La crònica d’en Pep d’EMBRUNMAN

La veritat és que la cosa no va començar gaire bé, em vaig deixar a casa els guants de la bici, el culot, els compressors i no sé que més… tot això també em va fer veure que no necessitem tantes coses per fer triatló!

 

A més al anar cap allà una cua de collons, nosaltres que no estem acostumats a fer vacances a l’agost allò és un infern, surt gent de sota les pedres. Sort que vam arribar al càmping que està a 50m de la sortida/arribada i no vam moure la furgo fins que vam marxar d’allà…

 Image

Bueno anem al que interessa. No et donen res de res, una samarreta i va que te mates. Vaig estar parlant amb un italià que l’havia fet un piló de vegades i em va explicar que al principi no et donaven res de res i que et deien que si tu hi anaves era perquè volies. Em sembla molt bé però que no em fotin el “sablaso” de 260 € que val la inscripció! Ja que els avituallaments són normalets (tot i que suficients a la bici i potser en falten un parell al còrrer) i no hi ha pasta party i l’avituallament post-cursa: 4 patates fregides contades i un entrepanet amb mortadel·la d’en Micky-Mouse i cap a casa…

 

El brífing molt malament. A les 17h a ple Sol en un pàrquing i tothom assegut a terra, amb la solana que queia! En una pantalla gegant passaven un power point que no es veia res de res pel contrallum del sol  i amb una traducció a l’anglès d’una noia que passava per allà, que no en tenia ni idea de que era un triatló ni de què anava tot allò. Jo vaig sortir d’allà amb més preguntes de les que tenia al cap… El llibret que et donen no t’explica res i no saps on estaran ubicats els avituallaments. Només un parell de coses perquè us en feu una idea, a la bici tenies un avituallament personal a dalt de l’Izoard, et donaven una bossa i hi havies de posar el que volguessis i t’ho trobaries allà dalt… però “oju” a la trampa… tot el que hi posessis i no agafessis quan passessis per allà amb la bici s’ho quedaven ells! Quina colla de piiiiip! Total que jo hi vaig posar una càmera vella amb dos parxes per si punxava (de la sortida a l’izoard) tenir-ne alguna altra i res més. I al córrer tenies una bossa personal al km. 21 i prou (aquesta, però, si que te la donaven al acabar). El jutges molt estrictes amb si algú et donava alguna cosa o sigui que millor no jurar-se ‘la i respectar les seves normes.

 Image

Vinga doncs, sortida a les 6:00h, negra nit. 1500 paios (segurament menys ja que hi havia uns quants llocs lliures a boxes…) en un llaquet de 2kms de perímetre i tots de cop. Vaig trigar 3 mins a tocar l’aigua i a l’aigua cops del metre 0 al 3800, amb lo petit que era el circuit i els que érem allò semblava el “xucu-tren”…

 

La bici, ja l’havia fet, o sigui que ja sabia el que em trobaria. Un circuit no tant llarg ni amb tant de desnivell com l’Altriman però molt i molt puta, sobretot els últims 50kms amb ports curtets (2-4kms) però molt durs. Al km 50 tenia un mal de panxa que em recargolava sobre la bici i no em va passar fins a arribar a Briançon al km. 115. No entenia el perquè d’aquell mal de panxa, però després parlant amb la gent resulta ser que tots els que vam agafar aigua al primer avituallament de bici ens va passar el mateix (l’agafaven d’una font…). Bueno per sort el mal de panxa va passar i aleshores va arribar el vent en contra fins a Embrun i allà a l’últim km m’entra una abella dins el mallot i em deixa l’esquena amb un perfil semblant al de la bici. El recorregut de la bici és molt xulo i l’izoard espectacular. Molta gent animant, massa ja que el trànsit està obert i només fan que passar-te cotxes de turistes que no saben d’on surten tant de ciclistes amb ànsies de passar-los i de supporters que segueixen als seu corredors i que també emprenyen amb el cotxe o les motos, sobretot a les baixades quan amb la bici es va més ràpid i et fan un tap i vols adelantar, i no pots…

 

El córrer són 2 voltes, aquí si que hi ha un ambient increïble, molta gent animant i el recorregut entretingut amb pujades i baixades i zones més desertes. A la segona volta molta gent amb cops de calor i un quad de la creu roja amunt i avall que no donava l’abast.

 Image

En conclusió, unes 13h ben invertides en un triatló dur, no gaire ben organitzat (per ser la 30ena edició i amb les infraestructures que tenen) i en un entorn incomparable.

 Image

Tot i el que pugui semblar ha estat bé, però si voleu una cosa autèntica que no a perdut l’essència i no s’ha convertit en una màquina de fer diners, amb pocs recursos però molt més ben organitzada, a prop de casa i que no us en penedireu: Altriman!

Anuncis
Aquesta entrada ha esta publicada en competicions. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s