Aquesta setmana a Barcelona hem anat
ja que la Violeta havia de sortir ben aviat.
El dimarts, a les quatre, a la clínica hem arribat,
la Núria tranquil·la, i en Pep, cagat.
Cap a les sis de la tarda començava la inducció
però no seria fins a mitja nit que començaria l’acció!
Quant les contraccions van començar a fer molt de mal
la Núria no s’ho va pensar ni un moment: l’epidural
Al final, després de no gaire patir
a la matinada, a dos quarts de sis en punt
la Violeta va sortir
cosa que ens va alegrar un munt!
La nena molt bé
i la mare també
Pel que fa en Pep no s’ha marejat
i al peu del canó ha aguantat
El divendres, al cap de 48h, al carrer ens ha fotut
però, ostres, el llibre d’instruccions no ens l’han venut!
Divendres a casa hem arribat
en Pep amb la bici havia d’anar
i al tornar cap a casa 20eur s’ha trobat
esperem que sigui una engruna del pa que ha d’arribar!
Doncs res que tot ha anat molt bé tots tres estem molt bé. La Violeta amb 3kg i 50cm no més fa que menjar, plorar i dormir; la Núria perfecte, com que no li van posar ni un sol punt ja està plenament recuperada (a veure quant podrà tornar a la càrrega); i en Pep com sempre, bé ara ja no és en Pep sinó el pare de la Violeta!
Així que aquest cap de setmana, com que han donat mal temps, ens quedarem per casa…
Ja us anirem explicant com ens hen sortim!!!
Societat (i) limitada 
COM SERÀ ?…
Vet aquí que…
la bona nova ens han dit,
un nou ser s’ha format.
Gran a estat, la il-lusió i alegria
que ens ha entrat profundament
per tots els nostres sentiments.
Al mateix temps ha començat
un neguit i preocupació.
Indescriptiblement…
per el cap de tots passant mil coses…
…serà nen, serà nena… el que vindrà?
salut tindrà?
quin nom se li posarà?…
… Com serà ?
Sento l’olor.. el goig.. la por…
Durant tota la gestació
ens passen imatges tendres.
Hem vist créixer aquesta panxa de la mare
nou mesada però mai desmesurada.
Preguntes a la mare iguals sempre,…com esteu?
vos trobeu be?…
M’entres el temps va moldejan el que serà.
Ja se sen el ràpid bateg del cor!!!
Sabem el que serà!!!
Es comença a bellugar!!!
Quina sensació…
tenir un ser nou dins el teu interior!!!
El vincle de complicitat, s’esgota,
el temps de gestació ja a acabat i sentirem el teu plor
i veurem el teu somriure per primera vegada.
El teu cos petit ja lluita en un mon diferent del que fins ara palpava.
Serà la mirada, serà el somriure.
Ens agradaria acaronar tots els teus somnis.
Frisarem per explicar-li un senzill compte, per fer-la feliç…
…si fer-la ,… es una nena.
Neix una flor, una bella flor en el jardi del mon.
…Sapigeu que Violeta es dirà.
No ens cansarem de mirar-la, com mirem al foc o al mar.
Serà llum dins la foscor.
I així ,…
el mateix que un vers , tot neix i tot creix.
Només li hem de recordar , que…
amb la honestedad per bandera,
abraçat fort a la vida,…
acceptat …,
i no et rendeixis mai.
Que tinguis sort !!!
Ànims en aquesta nova aventura!!!! aviat la veurem en bici.
Neus.
us faig saber q estic moooolt dolguda pq encara no m’heu deixat agafar aquesta menuda !!!!!!!!!!!!!!!!!
olga
La tia de la Violeta està que peta!!!! amb mOOOOOlta alegria per tornar a ser tia!….desitjo no haber d’esperar tant per que torneu a tenir un infant!
ester
Olgaaaaaaa…rectifica, que avui ja has agafat a la petita!!!!!!
ester