2012.07.07 · ALTRIMAN (per fi!) · objectiu complert!

Doncs res, ja l’HEM acabat…

 

I dic l’”HEM” perquè sense el vostre suport i ànims no sé pas si l’hagués acabat!

Tot va començar ara fa exactament 2 anys. No recordo com vam anar a parar a Les Angles a fer el half, potser per uns “pamfletos” que ens van donar a la fira de la segona half a Calella… No ho sé però és igual.

La cosa és que arribem el dissabte per la tarda i aparquem la furgo al costat de la zona de boxes. Ens posem a dinar i al cap d’una estona veiem un que arriba amb bici i comença a córrer, no li fem gaire cas i seguim endrapant espagettis, al cap de molta estona n’arriba un altre i així van arribant triatletes. No tenim ni idea de que coi estan fent.

Més tard arriben l’Urrequito, en Jordi Pou, en Santi, en Jordi Rojas, en Carles i en Raül Claramunt. Comença a ploure…

Anem a buscar els dorsals i ens enterem del que estan fent: l’Altriman. Ens encabim tots a la furgo d’en Carles i pugem a Les Angles a comprar. Pel camí anem veien triatletes caminant amb la cara desencaixada amunt i avall pels carrers del poble i més sols que la una, no entenem quin recorregut fan però allò ha de ser molt dur!

A la nit, nosaltres ens quedem a sopar a la furgo, a peu de boxes i van passant triatletes, es fa fosc i segueixen passant, ara amb frontal… però que coi fan aquesta gent! Ens posem a dormir, cap a mitja nit em desperto a beure aigua i veig un que passa, es para a l’avituallament, els voluntaris l’aplaudeixen com si fos el primer… el paio està destrossat però jo el veig feliç, és l’últim i només li queden 4kms per arribar a meta. Torno a estirar-me. No puc dormir. Miro el mòbil i són les 3:00h, m’aixeco a beure aigua una altra vegada, i penso que ara aquell paio ha d’estar estirat al llit amb un somriure d’orella a orella per haver aconseguit acabar l’Altriman: em fa enveja sana.

L’any següent, el 2011, un pacte de birres em porta a Roth (i la veritat és que m’ho vaig passar d’allò més bé!), però com que l’Altriman és el mateix dia doncs res aplaçat fins el 2012.

 

Ja som al 2012. Divendres al matí surto a rodar una mica amb la bici i a córrer les cames estan fresques i el cap clar. Crec que estic a punt. A la tarda, a deixar la bici i brífing, n’hi ha dos que després del brífing van a boxes i retiren les bicis… glups! Hi ha 103 inscrits, al final sortim 94.

A la nit no dormo gens, la sensació és com la del primer ironman!

El despertador sona a les 3:00h, esmorzar, acabar de preparar les coses i cap avall. Últims preparatius a boxes i cap a la sortida.

 

Negre nit.

Negre nit.

Per sort no hi ha boira, ni un trist núvol; això sí, comença a fer un vent considerable. Sona “The Final Countdown” d’Europe, encenen ple de bengales vermelles i sortida. Tots els nervis passen de cop, som pocs i es neda molt bé.

Sortida espectacular

Sortida espectacular

Per la primera volta que encara és de nit et diuen: veus aquells llums que hi ha a l’altre costat (que són les llums llargues d’un cotxe…), doncs ves fins allà i torna dues vegades… doncs molt bé tranquil i anar fent. La primera volta és de nit però després ja comença a sortir el Sol. La natació és merament testimonial, ningú s’estresa, en una prova que dura tant no importa si fas 1h10min o 1h20min (de fet el que va quedar segon va fer 1h23min…), els que posen la gent al seu lloc són els dos altres sectors.

Anem bé! (1:13)

Anem bé! (1:13)

Doncs així que sortida de l’aigua i T1 de 7min (no és gaire lenta…), penseu que t’has de vestir de ciclista de cap a peus amb el mono de tri pots quedar amb el cul ben escaldat!

La bici és molt exigent però si saps administrar-te i coneixes una mica el circuit en surts prou viu. N’hi havia un amb una cabra i casc aero… el vaig trobar plorant al primer tram de baixada forta al km. 18… El circuit és molt maco (si voleu algun dia podem fer algun tram o tot sencer xino-xano) però les carreteres són molt estretes i estan en bastant mal estat (sobretot per le gravillon!). Els kms van passant i col·locant a la gent al seu lloc, a dalt del Palières hem diuen que vaig 30è… No m’agrada que em diguin la posició en cursa i precisament en aquesta no importa gens ni mica la posició. M’ho estic passant molt bé, a més, porto uns 30min de marge respecte al temps que m’havia fixat. Menjo i bec molt; la Núria, els meus pares i la Kiki em van trobant a diferents parts del circuit i em van alimentant tant física com anímicament!

 

Al tram final de la bici, el vent de cara fa baixar el ritme… han sigut 199kms de bici (amb +/-5200m, estic per fer una volteta per que el contakms hem marqui els 200…) en 9h:34min (a la friolera de 20,9km/h!!!), el 20è millor parcial. Quan entro a la T2 tots els del Team animant i l’speaker diu que vaig el 21è, quina pressió!

 

Com és normal un “subidón” d’adrenalina em fa córrer els primers 2kms a 4:20… però ràpidament començo a fer servir el cap i em poso a ritme més “còmode” a 4:50 fins el km. 11 que comença la pujada del llac cap a l’altre llac passant pel poble de Les Angles. Afluixo el ritme, però vaig molt còmode. Espectacular tots els del Team, ara a les primeres rampes dures a la sortida del poble, i en Santi amb la bici al costat tota l’estona fins a dalt del llac. Allà unes quantes fotos i hem diuen que vaig 13è… vinga més pressió! La veritat és que ni em plantejo entrar al top-10, ja que el que va davant meu em porta com 10min, o sigui que jo a lo meu. La zona és molt xula, d’alta muntanya, i es que el punyetero llac està a uns 1900m!

 

Ara toca desfer el camí i baixar tot el que he pujat. No corro gaire ja que els genolls em comencen a fer una mica de mal i no es plan de forçar-los en una baixada tant forta i de tants kms. Al km. 25 porto una mitja de 5:30 i estic bé. A partir del 30 la panxa comença semblar una rentadora aguanto el que puc (vaig fent parades, sort del paper que en Santi va treure de no sé on!). Ja al km. 36 vaig corrent però a un ritme patètic i cap al 37 em trobo a en Santi i començo a caminar. A parir del 38 estic fos i ara comença la pujada altra vegada del llac cap a Les Angles! Sort que només són 4kms! No deixo de caminar ni un sol moment tinc l’Altriman a 4kms i ni que sigui arrossegant-me arribaré el ritme caminant i de pujada ja us el podeu imaginar a 9 o 10min/km…

 

Aquí començo a patir, però ara que hi penso potser va ser el millor moment de tots… A la natació nedes sol, a la bici m’he passat hores sense veure ningú, al córrer hi ha molts trams que també estàs molt sol. El cap ha d’aguantar tot sol… però aquests 4 últims kms, quan més ho necessitava, primer va aparèixer en Santi, després es va afegir en Carlos, després la Kiki i el meu pare, l’Anna Flaquer, la meva mare, la Núria, l’Isam, en JC, els Raüls (claramunt, coll i castro), l’Amanda, l’Urrequito, l’Stefano i l’Ana, els Juhé, en Joan Solans, l’Isaac, l’Sven i la Sam (semblava que no m’hi veia gaire però podeu estar segurs que us vaig veure a tots!), em van portar com si anés en mig del peloton. Gràcies a vosaltres vaig arribar a aquell punyetero pavelló.

Estic convençut que he estat l’Altriman amb més claca de la història, i tot gràcies a vosaltres!

 

L’arribada no té res a veure amb cap IM, Challenge o similar, allà entra un paio cada ves a saber quan i l’speaker et fa xerrar i xerrar (ideal per en David Rodrigo!). Et posen el polar de finisher i el que primer fan és demanar-te de que vols la pizza, després un metge et mira com estàs i massatge de 45min! Quan acabes del massatge ja tens la pizza a punt!!!!

Merci altra vegada a tots, sou molt grans!

El dissabte a la nit jo estava dormint amb un somriure d’orella a orella, espero que algú s’hagi aixecat a beure aigua…

 Pep

 

Els resultats els podeu consultar aquí

Anuncis
Aquesta entrada ha esta publicada en competicions. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

12 respostes a 2012.07.07 · ALTRIMAN (per fi!) · objectiu complert!

  1. Anònim ha dit:

    Moltes felicitats!!
    David i Neus.

  2. Anònim ha dit:

    Per cert, crec que estavme aprop aquest dissabte. Nosaltres estavem a FontRomeu, fent la Kilian’s klassik, la curta!!!
    David i Neus.

  3. Josep Mª ha dit:

    Enhorabona per l’Altriman i pert la crònica
    Josep Mª

  4. Anònim ha dit:

    Moltes Gràcies!!!

    Pep

  5. Anònim ha dit:

    Enhorabona Sir Pep! Jo de gran vull ser com tu! 🙂

    Ferran

  6. Núria ha dit:

    Neus sÍ, estàvem molt a propet!!!

    Ferran, mira qui ha anat a parlar, … no et queixis de l’any que portes, i encara tens moooooooooooooolt de temps per arribar a l’edat d’en Pep i a més superar-lo! ;b

  7. Anònim ha dit:

    Merci Ferran! Però una cosa… no et vulguis fer mai gran!!!!

    Pep

  8. Anònim ha dit:

    Enhorabona Pep!! se’m posa la pell de gallina al llegir la teva crònica. Moltes felicitats!!

    Fidel

  9. Anònim ha dit:

    Merci Fidel!

    Jo algun any t’hi veig per allà!

    Pep

  10. Anònim ha dit:

    Moltes felicitats. La definició és M.A.K.I.N.A.
    Albert Marquet

  11. Retroenllaç: 12.09.09 · Extreme Man Narbonne « Societat (i) limitada

  12. Retroenllaç: 15.08.2013 · La crònica d’en Pep d’EMBRUNMAN | Societat (i) limitada

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s