ARGENTINA VI: Ja hi tornem a ser!

Dg. 27.11.11: Amb bus: un malson

Villazón (3440m) – Abra Pampa (3484m)

Distància: 73kms; Desn. +: 523m; Desn. -: 483m; temps: 4h 20min; Vel mitja: 16,8km/h; Vel. Màx: 38,2km/h

Ruta Nacional núm. 9: 100% asfalt

Track: http://connect.garmin.com/activity/131722992

Després de pateiar-nos les bicis sobre el bus, al qual, vam sortir de Uyuni puntualment a les 20:00. En teoria només parava a Atocha, Tupiza i Villazón, en la practica va parar a una multitud de poblets o no (era fosc i no es veia res). Fins a Tupiza el bus circulava per una carretera amb calamina que et deixava el cos enrampat i el cap a punt d’explotar. A partir de Tupiza la carretera ja era asfaltada.

Per fi asfalt!!!

Hem arribat a Villazón a les 4:30 (hora boliviana) del matí, morts de son. Ens han tornant a pateiar les bicis però aquest cop recobertes de pèl de llama. Un home anava a Villazón a vendre uns sacs de llana de llama i els seus sacs i les nostres bicis han viatjat plegats!

Fins a les 6:00 (hora boliviana) no han obert Immigració, en canvi els argentins fan non-stop.

Ha estat un caos, acostumats a passar fronteres sols i sense gaire trànsit de gent. Els bolivians colant-se descaradament,…

Els argentins ens han fet obrir algunes alforges, però han estat bastant permissius amb nosaltres.

Per fi hem tornat a seure sobre les bicis direcció Salta. La carretera és relativament plana, amb algun tobogan, ple de llames, indici que estem a Jujuy, i va resseguint una via de tren obsoleta.Volíem fer uns 30 km més fins a Tres Cruces, però pedalant se’ns tancaven els ulls de son, així que ens hem aturat abans, a Abra Pampa.

Llames per tot arreu!

És diumenge i està tot tancat o sigui que ens quedem sense menjar altra vegada… sort que per sopar trobem un lloc que només fan empanades i ens hen fotem una dotzena cadascú… A les 21h ja som al llit!

Demà ens queda una etapa llarga, d’uns 130 km fins a Tilcará, amb algun coll al principi i de baixada fins al final. A partir de demà que ja ens acostem a Salta (a dos dies) la cosa ja serà més turística.

Dll 28.11.11: El “hijo del viento”, la pàjara i el modest professional

Abra Pampa (3484m) – Tres Cruces (3780m) – Humahuaca (2950m)

Distància: 785kms; Desn. +: 512m; Desn. -: 1077m; temps: 5h 20min; Vel mitja: 16km/h; Vel. Màx.: 45,3km/h

Ruta Nacional núm. 9: 100% asfalt

Track: http://connect.garmin.com/activity/131723026

Avui tocava fer 120-130 km, per asfalt i en baixada, excepte els 30 primers km que eren en pujada, fins a Tres Cruces. Hagués estat possible si el vent ens hagues afavorit i si la Núria s’hagués trobat bé.

Només aixecar-se, la Núria tenia moltíssima són, ha esmorzat dormint, … Al Km 10 hem hagut de parar perquè tenia l’estomac girat com un mitjó (no entrarem en detalls…). Hem continuat fins a Tres Cruces on començava la baixada i on hem fet una parada per reposar i menjar alguna cosa (km 30). Aquí ha passat un argentí amb alforges, en René; i curiosament parlant ens ha dit que havia estat amb en Peio Ruiz Cabestany (el basc que ens varem trobar a Uyuni), un corredor professional… (no en teníem ni idea). En Peio també ens havia parlat d’ell!

Plegaments a tres cruces

En René, és policia retirat i ciclista semiprofessional, que també ha fet competicions i entrenava a nanus.

Hem pedalat amb en René fins a Humahuaca, en baixada i bastant de vent en contra, … (per variar, a totes les entrades, el vent ha estat el prota!!!)

René i Pep

A Humahuaca en Pep ha dinat i la Núria s’ha quedat a fora el restaurant marejada com una sopa. Quan en Pep a sortit i es disposava a buscar allotjament sol, la Núria ha caigut en rodó, sort que ja estava asseguda a terra i només li ha costat una banya al front!

Un cop a l’Hostal hem fet el ronso abans de visiar Humahuaca. És un poble turístic, molt, pintoresc, amb infinitats d’hotels i molts llocs d’artesania andina, … però turistes pocs.

L’hora de sopar l’hem tingut amenitzat per tres homes cantant i tocant cançons.

Dm 29.11.11: Querada d’Humahuaca. Patrimoni de la Humanitat

Humahuaca (2950m) – Tilcará (2540m)

Distància: 45kms; Desn. +: 135m; Desn. -: 604m; temps: 2h 10min; Vel mitja: 20km/h; Vel. Màx.: 45,3km/h

Ruta Nacional núm. 9: 100% asfalt

Track: http://connect.garmin.com/activity/131723045

Sense voler-ho, hem acabat tots els 4 viatges amb bici en algun lloc proclamat per la UNESCO, Patrimoni de la Humanitat. El primer any Zanzibar, després Pequin, l’any passat Ankor Wat i aquest cop la Quebrada de Humahuaca.

La Núria ja està totalment recuperada, segurament va ser una amanida que es va menjar a AbraPampa que no li va sentar gaire bé…

La Quebrada de Humahuaca és realment molt maca, és una vall que es va fent més angosta a mida que anem baixant (i per efecte venturi el vent es va fent més fort també…) però té unes prarets de múltiples colors i al fons de la vall i passa un riu que fa que hi hagi una vegetació molt verda que contrsta amb l’ocre, vermell, gris i marró de les parets. A cada revolt et sorpren i faries 1000 fotos!

Avui mateix ens n’hem adonat que ens sobre un dia per arribar a Salta… si, si, com en Willy Fox al donar la volta al món. Però nosaltres ens n’hem adonat al anar a comprar pa, un home de davant nostre li ha demanat la factura i ha dit 29… ostres! si pensàvem que erem 30! Doncs res que tenim un dia més!

Baixant per la Quebrada de Humahuaca

Així que hem decidit tirar fins a Tilcara a uns 45kms i parar-hi per anar a fer un trekking per la Garganta del Diablo. Ha valgut molt la pena. Tot i la calor el paissatge és espectacular. La Gargant és un congost molt estret que acaba amb un salt d’aigua d’uns 15m en un entorn realment àrid… si ja ho diu la cançó aquella de “la oreja de Bangog” …lo bonito del desierto es que guarda agua en su interior…

Camí a la Garganta del Diablo

Track del Trek: http://connect.garmin.com/activity/131723045

Demà ens arribarem a S.S. de Jujuy, passant per Purmarca, un altre poblet que diuen que està molt bé. Demà i demàpassat que ja arribem a Salta segurament tindrem connexió a internet o sigui que ja us mantindrem informats!

Ja ens queda poc!!