XILE IV: El diari

Dm. 15.11.11: Si us plau NO més vent, si us plau, si us plau, si us plau, …

Paso de Sico (3850m) – El Laco (4500m)

Distància: 41,5kms; Desn. +: 1234m; Desn. -: 642m; temps: 7h 22min; ; Vel mitja: 5,4km/h

Ruta Nacional núm. 23 – Regió II: 100% ripio

Track:  http://connect.garmin.com/activity/129324571

Portem 5 dies pedalant i amb vent de cara, excepte el primer dia.

Portem 4 dies pregant als Déus haguts i per haver perquè no faci vent, però les nostres pregàries no se les prenen am serio. Avui ho provem per escrit:

Si us plau, no ens importa si el camí fa pujada, si el camí no és gaire bo, però ATUREU el vent, si us plau!!!

Hem sortit de Paso Sico hi hem pujat fins el límit fronterer amb Xile, a 11 km de la Gendarmeria. Tot pujada i amb vent en contra i això que hem sortit a les 7:15.

Paso Sico... o l'Oeste?

Paso Sico... o l'Oeste?

Xile comença en pujada, fins a 4.500 m aprox. Coll que hem patit amb vent en contra.

A la que suparem els 4.100 m notem bastant més la falta d’aire, però anem fent bé i de moment no sabem que és la Puna o Mal d’alçada.

Als 28 km de la sortida hi havia el lloc on es Xilens fan el Control Fitosanitari, no deixen entrar ni fruita o verdures, ni carn; per tant una mica abans ens hem menjat unes pomes, no fos cas que ens les requisessin.

Aquest lloc estava enmig d’una pujada, que semblava a prop i que el punyetero vent no ens deixava respirar!

Els carabinieri, ens han dit que aquesta era la darrera pujada i que després era tot baixada fins a Socaire, on volíem arribar l’endemà. Però aquest coll ens ha pres més temps del que ens pensàvem.

A baix ens hem trobat una mina, eren les 16:00 així que ha sortit un nanu i ens ha convidat a entrar i ens ha ensenyat una habitació amb lliteres on podíem dormir, així és que ens hi hem quedat. Hem sopat amb els guardes, hem vist Xile contra Paraguai i hem xerrat sobre el país!

És una mina d’on extreuen ferro, però mentre no la utilitzen hi ha dos guardes que fan torns de 10 dies, i són qui fan el manteniment. A l’hivern arriben als -45 graus (juny-juliol). De fet encara s’hi mantenen “penitens” formats pel vent. No tenen aigua corrent i utilitzen garrafes d’aigua per dutxar-se (ens l’han escalfat en una súper olla), pel lavabo, per cuinar, a part de beure.

L’etapa d’avui ha estat dura, sembla que cada etapa superi en duresa l’anterior. El paisatge i les vistes són espectaculars, i a la nit el cel és ben serè, gràcies al vent, es ben estrellat i sembla que allargant el braç hagis de tocar les estrelles.

Hem topat amb un altre salar, el de Laco, que impressiona, sembla una mar enmig de muntanyes de 5.000 metres. Ens fa ganes de travessar el Salar d’Uyuni que és el més gran del mon. Però això haurà d’esperar!

Oju les pedres!
Oju les pedres!

Dc. 16.11.11: Com viure durant tres dies en un país sense ni un duro?

El Laco (4500m) – Socaire (3220m)

Distància: 92,5kms; Desn. +: 690m; Desn. -: 1837m; temps: 8h; ; Vel mitja: 11,5km/h

Ruta Nacional núm. 23 – Regió II: 100% ripio

Track:  http://connect.garmin.com/activity/129324588

Portem gairebé tres dies sense cap peso xilé, ni amb possibilitat de fer cap canvi, però ens hem apanyat prou bé. A Salta no vam pensar amb Xile…

El primer dia vam dormir i menjar a casa d’uns gendarmes, el segon a casa d’uns miners i el tercer…

Ens hem llevat a la mina d’”armagedon” a 92kms de Socaire. Amb l’experiència d’aquests dies pensàvem que no hi arribaríem. Malgrat ser tot baixada, les nostres pregàries, ni per escrit, han fet minvar en vent. Però finalment hi hem arribat.

Prop de El Laco
Prop de El Laco

Pel camí hem passat per la laguna de Tujactu, pel salar d’aguas calientes i hem vist vicunyes i flamencs, més muntanyes de 5 i 6 mil metres, un dia més un paisatge espectacular.

A Socaire ens les havíem de maneger perquè en la única casa de huespedes ens acceptessin dolars.

Salar de aguas calientes

Salar de aguas calientes

En arribar-hi hem trobat un vintena de ciclistes, majoritàriament italians. Formaven part d’un viatge organitzat amb BTT per orbea travel i progettoavventura.com. Ens han convidat a berenar, sopar i esmorzar. Els organitzadors són un basc (Juan Carlos, representant d’Orbea) i un italià (Willy, que ha fet la travessa Usuhaia – Alaska en 2 anys), un bon equip.

Aquests ocupaven tota la casa de huespedes, així que vam muntar la tenda al costat de la dels cuiners i xòfers.

Tornem a tenir un cel estrellat, molt estrellat, impressionant.

núria entrant a Socaire

núria entrant a Socaire

Dj. 17.11.11: Asfalt per un dia, hola i adéu!

Socaire (3220m) – St. Pedro de Atacama (2440m)

Distància: 88kms; Desn. +: 354m; Desn. -: 1176m; temps: 4h 30min; ; Vel mitja: 19,3km/h

Ruta Nacional núm. 23 – Regió II: 100% asfalt

Track:  http://connect.garmin.com/activity/129324601

Després d’esmorzar amb els d’Orbea Travel (Gracias Juan Carlos, Grazie mile Willy) hem pres la bici direcció St. Pedro de Atacama. Per fi els nostres culs han passat de botar a lliscar sobre l’asfalt, però només per avui.

Baixada de Socaire: 20kms non-stop!

Baixada de Socaire: 20kms non-stop!

Hem fet una baixada a tota castanya de 15 kms fins a situar-nos l voltant dels 2500m, i fent tobogans hem arribat a St. Pedro per una carretera interminablement recta que va pel costat del Salar d’Atacama. Hem passat pel pas fronterer on ens han segellat el passaport, aquí hem començat a notar una terrible calor (37 graus) i cap a buscar allotjament falta gent. N’hi ha mils, igual que turistes, igual que agències de canvi (per sort…).

És un poble pintoresc molt maco on tots els turistes anem a petar-hi. És d’aquells llocs que quan hi estàs lluny hi vols ser; però quan hi ets en vols marxar.

Demà tornem a prendre camí de sorra i segurament vent, a veure si tenim sort i és de cul!

San Pedro d'Atacama

San Pedro d'Atacama

Dv 18.11.11: L’experiència no és un grau (o si!)

St. Pedro de Atacama (2440m) – Machuca (4015m)

Distància: 45,5kms; Desn. +: 1907m; Desn. -: 338m; temps: 6h 10min; ; Vel mitja: 7km/h

Ruta núm. B-245 i S/ROL – Regió II: 100% paviment compactat amb sal (bichufita), excepte el 5 últims kms

Track:  http://connect.garmin.com/activity/131722718

Ahir vam anar a comprar provisions: iogurts que ens vam cruspir ahir, fruita, 2 paquets de galetes, pa i aigua. Hem sortit i entre l’esmorzar i el dinar ens hem polit el pa, però com que l’etapa d’avui era curta i arribàvem a Machuca ja tornaríem a comprar.

De St. Pedro hem sortit direcció al Tatio on hem trobat una ctra. molt bona per circular. Quan portàvem 22kms, només de pujada, ens trobem amb el creuament per anar a Machuca o a les termes de Puritama. Hem decidit anar a Machuca i fer-hi nit per continuar demà cap al guèisers del Tatio.

La carretera pujava fins als 4100m i fins els darrers 5kms no baixava a Machuca (4015m). Per arribar-hi ens hem hagut de mullar els peus. Aquest és un poblet de 15 cases d’adob i palla i 40 habitants escassos, molt petit però molt xulo.

"Cuesta del Diablo"

"Cuesta del Diablo"

Per cert, avui no ha fet vent, bé una mica però fluixet. Un cop ens hem instal·lat hem anat a canviar el radi de darrera del costat de la pinya de la roda d’en Pep. Al final hem decidit no canviar-lo i esperar a Chiu-Chiu a veure si trobem en Bob el manetes i resar perquè no s’en trenquin més.

Per sopar, hem hagut de compartir 3 empanades i 2 sopaipilla (una mena de pa però fregit), no fan menjars, … només empanades pels turistes que passen a veure el poblet. S’han passat la tarda i el vespre fent empanades per demà, així que abans que arribi la marabunta estarem nosaltres allà per comprar totes les empnades, perquè ens han dit que al Tatio no hi ha res.

Anem suposant que com que és turístic hi haurà fato, i no és així,… Hem coincidit amb una guia francesa, la Pascal i un matrimoni suís, i és d’on hem tret la info. Hem de passar dos dies, fins a Chiu-Chiu per poder tornar a comprar, …

Després de sopar, la Pascal ens dona una cassoleta amb verdures que no s’han acabat, yuguuuu!! Ens servirà per dinar demà!

Finalment ens posem a dormir just davant una pujada que fa por i que ens haurem de menjar demà només sortir, … Tenim 10 hores de mentalització!

Entrada a Machuca pel pont... enfonsat

Entrada a Machuca pel pont... enfonsat

Esglèsia Machuca

Esglèsia Machuca

Ds. 19.11.11: Un bany a la “poza natural “ del Tatio

 Machuca (4015m) – El Tatio (4320m)

Distància: 35kms; Desn. +: 823m; Desn. -: 494m; temps: 5h ; Vel mitja: 7km/h

Ruta núm. S/ROL  i B245– Regió II: 100% paviment molt dolent amb sorra

Track:  http://connect.garmin.com/activity/131722757

Després de comprar totes les empanades (12 uts,…) i esmorzar 4 sopaipillas, hem afrontat la pujada temuda. Molt dura, molt bèstia!! Un cop guanyats 300 m hem anat planejant fins al Tatio. Els km passaven molt poc a poc, el terreny era sorra i costava molt progressar, i això acompanyat del vent, …

Cap a les 13:00 ens hem aurat a dinar la verdura i algunes empanades, i tips hem continuat amunt.

Quan faltaven 10 km ens hem aturat en el creuament que demà haurem de prendre per baixar cap a Chiu Chiu. Allà a passat el guarda que ens ha dit que faltaven 2 km, sort que no ens l’hem cregut!

Coll de les Vizcachas a 4400m i a 10kms dels Guèisers

Coll de les Vizcachas a 4400m i a 10kms dels Guèisers

Un cop al Tatio hem anat a una piscina natural de 30 graus i ens hi hem banyat. Hem tingut feina per sortir-ne perquè feia molt de vent i fred! Ara ha estat una delícia, sols al Tatio, on ens han dit que diàriament hi ha 1000 visites! En el mateix sector, ja hem vist algun guèiser, demà al matí aprofitarem i visitarem l’altre sector, que ens han dit que el matí està en el seu màxim esplendor.

Un cop instal·lats al Refugi, ha arribat la Pascal, en Ralfh i la Regina, qui ens han convidat a sopar (sopa d’espàrrecs i salmó amb arròs, DELICIOUS!!!)  Les empanades per demà!

Termes Tatio: l'aigua a 35ºC i a fora un fred que pela! a 4350m

Termes Tatio: l'aigua a 35ºC i a fora un fred que pela! a 4350m

Dg 20.11.11: Guéisers El Tatio

El Tatio (4320m) – Lasana (2600m)

Distància: 89kms; Desn. +: 858m; Desn. -: 2610m; temps: 7h ; Vel mitja: 12,5km/h

Ruta núm. B-159 B-165 B-169 – Regió II: 95% paviment compactat amb sal (bichufita), excepte el 5 primers kms

Track:  http://connect.garmin.com/activity/131722795

Ens hem llevat a 2/4 de 7 dins el Refugi, els 5, la Pascal, en Ralfh, la Regina i nosaltres dos, morts de fred, i pel soroll de fora, … un piló d’autobusos, moltíssima gent i els lavabos plens i amb cua, …

Hem anat a veure l’espectacle! Abrigats amb el plumón, els pantalons impermeables, guants…

El primer sector és el que varem veure ahir, avui no ens haguéssim banyat ni pagant!!!

El segon sector, hi ha guèisers de totes formes i colors, de fang, d’aigua, de vuits, … Molt interessant!

guèisers tatio

guèisers tatio

Al tornar ens hem acomiadat de la Pascal i hem enxampat a dos equatorians perquè ens baixessin fins al creuament del Alto de Chita/ Capsana. Hem començat a pujar, però als poc km hem hagut d’arrossegar la bici fins dalt, ja que el camí era impracticable, ple de sorra de costat a costat, i fis hi tot costava empènyer la bici!!

Un cop a dalt el paviment ha millorat considerablement, i juntament amb el nostre company de fatigues, EL VENT, hem anat fent kms.

En dues ocasions ens han avançat la Pascal i els suïssos, es paraven, ens feien fotos i ens explicaven el que havien anat a visitar i ens animaven.

Hem arribat a les 18:00 a Chiu Chiu on no hem trobat allotjament, així que hem continuat cap a Lasana, a un càmping, recomanat per la Pascal, hem muntat tenda i hem sopat!

Tenen ple d’animals, gossos, ocells, llames, … una d’elles ha agafat brenzida pe empènyer a en Pep per l’esquena, però la Benita (la propietària) li ha clavat un cop d’escombra als morros, sinó en Pep va  terra!!!

Dl. 21.11.11: Dormim en el “campamento” els miners del Salar d’Ascotán

 Lasana (2600m) – Salar d’Ascotán (3750m)

Distància: 86kms; Desn. +: 2127m; Desn. -: 923m; temps: 8h 15 min ; Vel mitja: 10,2km/h

Ruta núm. CH21 – Regió II: paviment compactat fins els darrers 30 kms dolents

Track: s’ha perdut

Primer de tot donem el pesam a Catalunya. Quan hem anat a esmorzar, la Benita ens ha posat la tv i donàven els titulars dels diaris xilens. I a tots ells destacaven la majoria dels populars.

Avui l’etapa ha estat mes o menys ràpida, molta calor i aquest cop el vent de cul!!

De seguida em arribat a San Pedro, una antiga estació de tren abandonada, enmig del desert, lloc on hem escollit per esmorzar amb els fantasmes!!!

No es pot posar la tenda a qualsevol lloc...

No es pot posar la tenda a qualsevol lloc...

 Faltaven 40 km per arribar a Ascotán, on només hi ha els caravinieri, no hi ha res més, i on teníem la intenció de muntar tenda arrecerats.A sota el volcà de San Pedro ens hem aturat a fer un mos, aquest fumejava, …

Un cop a Ascotán, els carabinieri ens han recomanat que tiréssim uns 5 km més avall on hi ha un campament de miners del Salar d’Ascotán, on ens donarien de menjar i dormir, i aixi ho hem fet!

Dormirem en una habitació amb 5 lliteres i amb tres miners bolivians. A veure qui rocarà més!

Estem a uns 65 km d’Ollagüe, o sigui que demà ja dormirem a la frontera amb Bolívia.

Tren, vicuñas i flamencs

Tren, vicuñas i flamencs

núria i els volcans San Pedro i San Pablo (+6000m)

núria i els volcans San Pedro i San Pablo (+6000m)

Dm. 22.11.11: Entre volcans

Ascotá (3750m) – Ollagüe (3780 m)

Distància: 68,5kms; Desn. +: 649m; Desn. -: 676m; temps: 6h 40 min ; Vel mitja: 10,2km/h

Ruta núm. CH 21 – Regió II: 100% paviment amb sorra i calamina

Track:  http://connect.garmin.com/activity/131722840

Ens hem llevat a i esmorzat en horari i amb els miners. O sigui que a les 8 ja estàvem pedalant, amb molt de fred als peus i a les mans. Hem anat resseguint el perímetre del Salar d’Ascotán i sense perdre la vista del volcà Ollagüe, que era el nostre objectiu. Al peu del volcà és on passaríem la nit, al poble que porta el mateix nom.

El que ahir tinguéssim el vent a favor, avui el teníem en contra des del migdia.

Volcà Ollagüe (5915m), un dels més actius...

Volcà Ollagüe (5915m), un dels més actius...

Després de passar el Salar d’Ascotán hem fet una ascensió en un collet i des de dalt hem visualitzat el Salar de Carcote, que hem hagut de resseguir per fer una altre collet i arribar-nos fins a Ollagüe.

Vorejant el Salar de Carcote, hem trobat un ciclista italià, en Danielo, qui venia des de Lima (Perú).

El podem seguir a: www.danieocallegari.com

Un cop a Ollagüe, que ens l’imaginàvem més gran, hem buscat allotjament. Aquest cop estem en un lloc de luxe, ja tocava poder descansar, bé…

Ollagüe és un poble de 200 habitants, instal·lat entre el no res, amb els carrers buits, sembla abandonat i on hi ha la via del tren al mig.

Ens anem a dormir i encara fa molt de vent, …

Demà entrem a Bolívia, volem arribar-nos a San Juan, però aquí ningú té idea de quants km estem, aprox. calculem uns 60 km.

Això sí ens han dit que anéssim aviat a la frontera perquè hi ha dos busos que venen de Calama i que si s’avancen a nosaltres tardarem unes quantes hores a travessar-la.

Adéu Xile!!

Aquesta entrada ha esta publicada en Argentina · Xile · Bolíva, sortides amb bici, Viatges amb bici pel Mòn.... Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s