ARGENTINA II: Les nostres pedalades

Dv. 11.11.11: El Sr. i la Mamita avui dormen en un “Parador”

Salta (1187m) – Sta. Rosa de Tastil (3100m)

Distància: 102,5kms; Desn. +: 2638m; Desn. -: 725m; temps: 8h 30min; Vel mitja: 13km/h

Ruta Nacional núm. 51: 80kms amb asfalt + 22kms pista

Track  http://connect.garmin.com/activity/129324528

El dia 11.11.11 comencem a pedalar. Sortim de Salta a les 9:30h i fins que no arribem a Campo Quijana (uns 30kms) no comencem a disfrutar del paisatge, i no em parat fins arribar a Sta. Rosa de Tastil. De Campo Quijana a Chorrillos han estat 22kms pedalant per un camí de pedres i molt transitat de camions que ens arrebossaven quan passaven, A partir de Chorrillos hem recuperat l’asfalt i vent a favor. Hem trobat un parell de ciclistes belgues, un d’ells també triatleta de llarga distància. Aquest es dirigien cap a Usuhaia.

Volíem parar abans però eren les 17h i a només 10kms hi havia un poblet amb lloc per dormir. Així que aprofitant el vent de cul ens hi hem arribat. Just a l’entrada hem vist un cartell que posava: “Parador Turístico”, i hem pensat… aquí ens canen! Però passats 50m ja s’havia acabat el poble o sigui que hem acabat al parador turístico de doña Ofelia (i no ens han canat). Per sopar hem anat al bar del poble i ens han dit que tornéssim a les 20:30h que tindríem arrós, carn i un ou al plat. Hem coincidit amb una parella d’alemanys i hem sopat junts, aquest estan viatjant fins l’abril amb motxilla i transport públic.


La Núria no troba Nocilla en lloc!

Ds. 12.11.11: Hem pedalat a 5 km/h sense caure de la bici

Sta. Rosa de Tastil (3100m) – Abra Blanca (4080m) – San Antonio de los Cobres (3778m)

Distància: 62kms; Desn. +: 1387m; Desn. -: 719m; temps: 7h ; Vel mitja: 8,7km/h

Ruta Nacional núm. 51: 38kms amb asfalt + 24kms pista

Track   http://connect.garmin.com/activity/129324536

Després d’esmorzar pa i aigua hem sortit pensant que tindríem el vent de cul. A partir de les 11:00h ens hem adonat que estàvem equivocats.

Hem fet 1000 m de desnivell en 30 km per guanyar el Coll d’Abra Blanca per una carretera asfaltada. Un cop a dalt hem baixat per una forta pendent, on ens ha tocat pedalar perquè el vent (fort) ens donava de cara, fins a una antiga estació abandonada on s’ha acabat l’asfalt. No el tornarem a veure en uns dies, snif, snif, …

Abra Blanca

Abra Blanca

Només ens quedaven 25 km per arribar a S.Antonio de los Cobres i de baixada, així que em pensat en dinar ja al poble. Però se’ns han fet més durs que mai, amb el vent en contra i la pista amb sorra de riera, amb alguna que altra tempesta de sorra, i suposo que l’alçada hi fa…

Finalment per dinar hi hem arribat, però a les 18:00 i fins a les 21:00 no cuinaven, així que hem entrat en un “súper” i ens hem fet amb pa i formatge. Tampoc tenien Nutella i hem caigut en la temptació de comprar dulce de leche com a substitut.

Els dissabtes puja des de Salta “El tren de las Nuves”, puja fins al Viaducto de la Polvorilla, prop de S.Antonio, i és el més alt del món. Costa 120 euros, … nosaltres hi hem pujat amb les bicis de las nuves, per un mòdic preu de 10.000 calories gastades.

Tren nubes

Tren nubes

El paisatge és impressionant. Etapa superada!

Dg. 13.11.11: Rescatats

S.Antonio de Los Cobres (3778m) – Olacapato (4090m)

Distància: 26kms pedalats; Desn. +: 1016m (956 amb bici); Desn. -: 76m (200 amb bici); temps: 4h i 1h amb pick up; Vel mitja: 6,5 km/h amb bici

Ruta Nacional núm. 51: 100% dels km en pista amb molta sorra i paviment tou

Track  http://connect.garmin.com/activity/129324546

Avui hem començat a pedalar a les 8:00 per tenir mes temps sense vent. Però aquest deu haver tingut el mateix pensament que nosaltres, … A 2/4 de 10 ja ens ha començat a donar la tabarra, però comparat amb el d’ahir aquest amb molta més força, tal que ens ha fet caure unes quantes vegades de la bici. Impressionant! Indescriptible!

Hem descobert que anàvem més ràpids o igual de lents empenyent nosaltres les bicis que pedalant, i en les ràfegues més fortes que anaven acompanyades amb sorra ens ajupíem o ens giràvem, semblava que ens disparessin balins. Molt dur, molt més que ahir!!!

La nostra intenció era arribar-nos a Olacapato situat a 60 km d’on havíem dormit, tampoc demanàvem tant!) però quan faltaven 60 m de desnivell per arribar dalt d’un port (4.560m), ha aperagut un pick up i ens ha pick up! Sort n’hem tingut, perquè no haguéssim arribat. A la baixada amb l’auto ens venien tempestes de sorra, i moments que no es veia res de res.

El conductor era un tècnic en mines i ens ha dit que era la pitjor època pel vent, que hi havia moltes tempestes de sorra que deixaven els cotxes picats (efecte llima). Ja sabem de què parla, ho hem pogut comprovar amb les pròpies carns!

Ens ha sabut molt de greu, però s’ha imposat el sentit comú.

Finalment ens ha deixat a la porta d’un lloc on lloguen habitacions per 100 pesos per persona, mai hem pagat tant!!! i menys per una habitació on no es tanca la porta, el sostre es mou pel vent i entra aire per tot arreu.

Vent a Olacapato

Vent a Olacapato

Olacapato és el poble situat a més alçada d’Argentina. Són quatre cases d’adob que hem “visitat” després d’una bona dutxa i una “siesta” d’en Pep. Hi continuava fent vent que ha parat a les 21:00, hi havia molt poca gent i molts gossos. Hem arribat a l’habitació plens de sorra un altre cop!

Dl. 14.11.11: Convidats per la Gendarmeria Nacional de Argentina

Olacapato (4090m) – Paso de Sico (3850m)

Distància: 63kms; Desn. +: 498m; Desn. -: 614m; temps: 7:15h ; Vel mitja: 8,7km/h

Ruta Nacional núm. 51: 100% pista amb trams dolents

Track  http://connect.garmin.com/activity/129324555

Avui comencem pel final. Hem arribat al Paso de Sico a les 16:00, pas fronterer amb Xile i regentat per la Gendarmeria Nacional. Hem preguntat per dormir i ens han dit que a 28 km (ja a Xile). Ja teníem el vent enfrontant-se amb nosaltres i amb la cara de la Núria, … ens han ofert una caseta amb cuina i tot. Després de fer-nos esperar unes 3 horetes perquè estava ocupada pels que treballen a la carretera (tipus MOPU), no sabem ben bé què, … ens han ofert tè i pa que fan ells. Durant l’espera hem aprofitat per canviar la càmera de la Núria que havia petat just arribar (sí Pere costa un ou inflar a 4.000m). Així que amb es polis hem descansat.

Continuem pel principi. Avui sí que ens hem llevat quan encara era fosc (5:00) per sortir a les 6:00, però ens hem esperat una miqueta perquè clar encara no ho era i feia un fred de -5C. Hem empres la marxa amb tota la roba que teníem posada i les alforges buides! Que a mesura que s’anava aixecant el dia, nosaltres anàvem omplint les alforges.

Ens hem anat movent de 3800-4000 metres, amb tendència descendent. El primer tram ens recordava el Gobi, amb muntanyes verdes i rodonetes a l’horitzó i res als laterals, i amb poquisim trànsit de vehicles, 2 camions i un cotxe.

Cap al km 25 ens ha aparegut el Salar del Brincón, impressionant! L’hem anat vorejant ins arribar a la Genderameria on ens han rebut a cos de reis. Ens han obsequiat amb 4 panets i aigua.

Avui el vent ha sortit cap el km 55, però comparat amb ahir, avui era una brisa amb alguna tempesta de sorra al final.

Demà entrem a Xile sense un peso xilè, … a veure-les venir!

Aquesta entrada ha esta publicada en Argentina · Xile · Bolíva, sortides amb bici, Viatges amb bici pel Mòn.... Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Una resposta a ARGENTINA II: Les nostres pedalades

  1. Anònim ha dit:

    Ànims i que gaudiu molt de l’experiència única. Us seguim des de catalunya!
    Albert Maqruet

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s