2011.11.16 · NYC MARATHON

Dg. 06.11.11

Ja ha arribat el GRAN DIA!!

Doncs a passar-ho bé! No tenia en ment cap temps concret ni tampoc ganes d’anar a patir sinó a disfrutar. Els cinc dies que hem estat voltant per NYC m’han carregat moltíssim les cames (ja us podeu imaginar, un rodatge per Central Park de bon matí i després de 9 a 9 voltant amunt i avall, destrossat!), el menjar tampoc és que acompanyi gaire però lo típic pasta i més pasta i avall.

M’aixeco a les 4:00 (si, si, a les 4). Menjo una mica i metro cap al ferry, que ens porta cap a Staten Island i uns autobusos ens recullen i ens porten cap a la sortida al pont de Verazano. Arribem que són les 6:30h… encara falten més de 3h per la sortida (9:40h).

Sortint del ferry

Fot un fred que pela, a la zona d’espera hi ha de tot. Carpes de Power bar, gatorade, dunnkin donuts… tot gratis i el que vulguis, com no, omplo la bossa de barretes power bar!!! Això sí, no hi ha un punyetero lloc on escalfar-te… la gent va amb tendes de campanya, matalassos inflables i sacs de dormir, algun encara porta posat el “batín” i tot! Jo vaig amb el mallot del TCT i un jersei i estic assegut en un camp de gespa gebrada i mort de fred.

Espera Verazano Bridge

Comença a sortir el sol i una hora i mitja abans de la sortida ens fan entrar als calaixos, allà no hi ha wcs o sigui que ja us podeu imaginar… tot el terra moll…

A 5min de la sortida sona l’himne americà tothom callat i amb la mà al cor, i tot seguit sona el New York, New York d’en Frank S. i donen la sortida.

Es comença creuant el pont de Verazano, hi ha unes vistes espectaculars de tot l’skyline de Manhattan. Uns 7 o 8 helicòpters van seguint la cursa a ran de pont, espectacular!

Just abans de la sortida em trobo amb un noi de Sta. Coloma de Farners que pel que em diu té unes marques semblants a les meves, i tampoc sap quin temps vol fer sinó només passar-ho bé. O sigui que sortim junts i anem xerrant. El primer km. El fem molt lents a 4:50 ja que en cap moment hem pogut escalfar o sigui que xino-xano anem augmentant el ritme i els kms següents ens surten molt ràpid. Jo vaig bé de cardio però les cames les noto molt pesades de les “patejades” visitant NYC. Decideixo anar fent i si veig que no puc afluixo…

Cap el km. 7 el noi de Sta. Coloma diu que no vol anar tant ràpid i afluixa, jo també però no tant i el deixo. Van passant els kms i em trobo bé, hi ha molta gent animant, cada 500m una banda de música (a destacar una missa Gospel al passar per davant d’una església a Brooklyn). La mitja marató la passo en 1h:27min i penso que coi doncs tinc marge per baixar de les 3h a NY!! Però ho tinc clar que a la mínima que pateixi afluixo, no em vull perdre cap detall!

Doncs ara ve el tros més dur, cap el km. 25 hi ha el pont de Queensboro (connecta Queens amb Manhatan), fa molt vent i molta pujada, ben be una milla pujant (aquesta és una altra cosa que té aquesta marató: no hi ha kms marcats, només milles i no tinc ni idea a quin ritme s’ha d’anar a la milla!… I ja sabeu que el Garmin sempre diu que vas més ràpid que la realitat). A dalt del pont les vistes són brutals i paro a pixar (en tot el pont no hi ha ningú). A la baixada hi ha un moment que comences a sentir un soroll i com que vens del silenci del pont el soroll cada cop es fa més intens fins que en un revolt entres a la 1a Avinguda. Sembla com si fossis un gladiador que surt a l’arena!!! Tothom crida i no saps on mirar!!!!

Una mica més endavant hi ha la Núria fent fotos, ara és tot 1a amunt fins al Bronx… ja és el km 30 i encara no m’he estampat contra el “wall”. Hem reservo un canvi de ritme per entrar al Bronx… no sigui cas que em fotin el Garmin i les bambes… Hi ha moltes bandes cantant i fent hip-hop, a la sortida del Bronx ja és el km. 35 i hi ha ple de cartells que diuen: “You’ve fucked the wall, now enjoy!”. Doncs només queda 5a avall fins entrar a Central Park, pensava que no hi podia haver més gent animant però els últims 5 kms van fer caure per terra els meus càlculs, no s’hi cabia!!! Allà ningú camina els crits de la gent t’empenyen.

Darrera hi anava jo!

L’entrada són 500m amb grades “crowded” a banda i banda (la Núria no em va ni veure arribar, va saber que havia arribat perquè un amic meu va enviar-me un sms felicitant-me per baixar de les 3h i que havia vist l’entrada en directe per internet!!!! si es que la globalització és molt dolenta!!!).

Un cop acabada ple de voluntaris i tot molt ben organitzat fins a la sortida.

Però per mi el millor de la marató és quan surts i vas caminant cap a l’hotel. Teníem l’hotel a 1km aprox., i vam trigar uns 20min… tothom que ens creuàvem (i en una ciutat com NY) no són pocs… em felicitava per haver acabat (well done, conglatulations, give me five, good job…) no importava el temps tothom que acabava era heroi nacional per un dia!!! realment et feien sentir únic.

Perdoneu per el rollo que us he fotut però això s’havia d’explicar amb pèls i senyals!!!