2011.10.02 CHALLENGE Barcelona Maresme

Ja ha tornat la Challenge! Aquest any després de fer Roth vaig dir que no la faria… però vet aquí… que l’he acabat fent!

Primer de tot donar mil gràcies a la Núria que m’ha estat cuidant molt aquestes últimes setmanes abans dela Challenge. I que durant tota la cursa ha estat sempre allà per animar-me i fer-me d’avituallament, de ben segur que sense ella no hagués aconseguit tant bon temps.

Doncs anirem per feina. Sortida a l’aigua amb 200 paios més, cops, empassades d’aigua… fins que la cosa s’estira una mica a partir de la primera boia. Vaig fent a un ritme còmode però noto que els bessons em comencen a pujar i això vol dir que les rampes no trigaran a venir… Surto de l’aigua amb 1h 11min. És el temps que pensava fer; però tenia l’esperança de fer uns 3 min menys. Crec que hi havia més metres dels que tocava!!! O vaig fer un piló d’Ss…

La meva natació.

Surto de l’aigua i T1 ràpida, pujo a la bici i mantinc el plat petit fins a Sant Pol per evitar que les rampes als bessons vagin a més. Sembla que les vaig controlant però el mal ja està fet. La Núria m’espera cada volta a la corba del far per donar-me el bidó d’iso, la veritat és que l’ambient allà és impressionant, vindria a ser com el Solarberg de Roth. El tram de bici sense descans a partir de la segona volta s’aixeca vent de cara a l’anada i fa que la mitja baixi, tot i així puc mantenir un bon promig fent la bici en 5h:15min a una mitja de 34.2km/h. És una bici ràpida però sense descans ja que és tot pla i no hi ha treva. Una cosa que sempre dic que s’ha de canviar és l’entrada i sortida pel carrer de mar, és molt perillós i et fa perdre molt de temps!

La meva bici.

Arribo de la bici amb bones sensacions i animat ja que surto de la T2 i tinc 3h 30min justos per fer la marató i poder baixar de les 10h… Començo a córrer la idea és anar tota l’estonaa 5:00min/km i els últims 5-6kms apretar. Començo una mica més ràpid i en la mitja marató ja tinc una renda de 3-4min. Perfecte! Em trobo bé i vaig fent però a partir del kms 27 – 28 la cosa es posa “xunga” i baixo un pel el ritme, però mantinc la renda de 3-4min. L’última volta és duríssima, mal de panxa, el bessó que es queixa, el sol que cau, el vent que no para… afronto els últims 10kms i em queden 53min per arribar sub10h. Però vaig fent parcials de 5:10 – 5:20, no puc anar més ràpid. Les cames em responen però el cap sembla que el tingui a la lluna tot va girant i sort d’en Dani (un company del Team) que fa uns quants kms al meu costat i m’obliga a tirar i a no afluixar. La panxa la tinc del revés i cada passa es recargola més i més…

Al km 39 vaig fatal, he perdut la renda que tenia i vaig per sota, hauria de córrer els 3kms que queden a 4:00… al km 40 vomito i em passen tots els mals: perquè no hauré vomitat abans!!!! Hem poso a tirar i a avançar gent però sóc conscient que és gairebé impossible arribar, apreto i quan em queden menys de 500m perdo tota opció d’entra a sub10h. Bueno, amb calma, difrutant del moment, arribada per la recta picant les mans de tots el supporters (la veritat és que ja no importa el temps) i entrada en 10h 3min.

La meva cursa a peu.

Allà m’espera la Núria que em posa la medalla de finisher, em dona la samarreta i m’acompanya a seure i a hidratar-me una mica ja que estic més “pallà que paqui”. Els sentiments són contradictoris; per un costat sé que he fet una molt bona marca, en un circuit que no és precisament ràpid (i on hi ha tots i més dels kms); però per l’altra penses 3min!!!! Només 3, que això són 2seg menys cada kms o una bona tirada recta entre boies o un tros de bici que hagués apretat més en contés de mirar el paisatge… 

En fi! això és la motivació que tinc per fer-ne més i per intentar superar-me. Tot i ser només el 3er IM que faig he après molt i cada cop aprenc més. Us prometo que el proper IM que faci a buscar marca serà de SUB 10H!

Al final 14 del meu grup d’edat (G30-34, d’uns 150) i cap el 60 de la general (de 1100)

Avui ja us avanço, però que el proper IM serà l’Altriman (on evidentment no aniré a buscar marca!!). Pels qui no sabeu que coi és això: és un IM que fan a Les Angles i diuen que és el més dur del món. Es neda en un llac a 1500m d’alçada, la bici són 200km (+/-5600m) i el córrer té 1000m de desn.+. Però això serà el Juliol que ve ara toca descansar!

Val a dir que la Kiki i la Núria l’ha fet per relleus el sector de natació. La Núria amb 1h 5min fa la natació i han quedant 4rt de la categoria de relleus mixtes, amb l’Anna Rovira en el tram de ciclisme i l’Angel Gutierrez  a la Marató. 

Aquest cap de setmana anem a Setcases a descansar… però segur que també caurà alguna sortideta amb la BTT…