2011.07.10 · CHALLENGE ROTH

Tot va començar a la festa de la cervesa (l’Octubre passat), quan vam fer un “pacte de cavallers” i quan encara portàvem l’eufòria d’haver acabat la Challenge de Callella, … Com que la Núria estava convidada a Roth, van decidir uns quants d’acompanyar-la. Des de llavors ha plogut molt, … molts de nosaltres amb lesions entre mig i una mica acollonits perquè s’acostava el dia i l’entrenament no havia estat ni molt menys el que havíem fet per la Challenge de Calella…

I va arribar el dia de la presentació de l'expedició!!

El dimecres 6 de juliol a la tarda carreguem la Dream d’en Joan Carles i cap a Roth falta gent, en Santi, en Pep i jo, la Núria. Dormim pel camí, i l’endemà al vespre arribem i ens trobem amb els Gras i la Mercè. Montem el “campament TEAM”.

Camp Base Roth

El divendres a les 8 del matí anem a provar l’aigua del Canal on diumenge nedarem els 3.800 m, i després d’un bon esmorzar amb les coques fetes expressament per l’Anna Rovira, anem a estirar les cames. Bé al final acabem fent gairebé una volta del recorregut del tram de bici de la Challenge (80km). Aquí ja ens anem emocionant i motivant amb l’ambient, la bellesa del recorregut, … Quines ganes teníem de fer-la!! El mateix dia arriben en Lluís i en Carles C. & familia, també amb autocaravana. En Raül i els soporters, que en portàvem uns quants (més d’1 per triatleta) van arribar també el divendres. Al vespre anem a recollir els dorsals i les bosses.

inspeccionant terreny

Una anècdota by Joan Gras

El dissabte ens lleva en Santi, com havia fet fins aleshores, i dediquem el matí a preparar les bicis i les bosses per fer el check in. Es comença a respirar nervis, … alguns valens van a l’aigua i en Joan Gras fa el Solarberg, que són els kms que ens van faltar fer el dia anterior… 

Anem cap a Roth al Breafing, allà ens trobem amb tots els sopporters, quina emoció!! És molt GRAN veure tanta gent de casa que ens ve a veure a NOSALTRES. GRÀCIES, GRÀCIES, GRÀCIES!!!

Fem una breu passejada per la Fira per anar a dinar i fer el check in de les bicis. Quanta gent, quantes bicis, no parem de fer fotos, l’espactacle s’ho mereix! Evidenment hi anem acompanyats de TOTA LA CLACA!!!

1/4 de la Claca

A dormir aviat perquè a les 4 tocaran diana, dormim poc, entre els nervis i la pluja (cada dia a fet un ruixat! ai ai ai, algú es mullarà i tinc tots els números de ser jo, …). Efectivament en Santi ens desperta amb música de la canalla d’en JC, començem bé, petant-nos de riure! Esmorzem i cap a boxes situats a 2 minuts de la sortida! Tant en Pep com jo un cops dins a boxes, ens adonem que ens hem deixat els gels, però tant se val, hi haurà avitiuallaments i tampoc ens capfiquem gens. Dins els boxes només em puc abraçar a en Raül, que emocionat ens desitja sort, entre la música, els nervis, la gent, MOLTA GENT ANIMANT, em cau la llagrimeta, per poc temps, perquè de seguida em criden cap al calaix de sortida. És realment increïble la gent que hi ha sobre el pont i als laterals del Canal, no hi cap ni una agulla.

Gent

Molta gent

A 3/4 de 7 em donen la sortida. Per fi, ja se m’han acabat els nervis, ara a disfrutaaarrrrr!! La natació pel Canal és fàcil, tot recte i la veritat que es fa ràpida, faig una T1 bastant ràpida perquè hi ha un futimé de gent cridant i animant que fan que corris. Em queden 180 km amb bici, que no se’m fan gens llargs.

La primera volta m’és molt entretinguda perquè, al km 30 em passa en JC qui em fa una faba al cul, al cap de 1/2 minut apareix en Santi, estan molt animats! Al km 40 en Raül que em diu que li va el cor a tope i no té bones sensacions (em fa patir), al 45 en Carles, molt feliç i fent una bona bici, al km 50 en Pep apareix quan a mi s’em treu la cadena, al 60 en Lluis, just passat el Solarbeg en Joan Gran (fill) i comentem emocionats l’experiència! i finalment al km80 en Joan Gras (pare) que trincu trincu, va adelantant a tot kiski! La segona volta també se’m fa molt ràpida! Al km 95 tenim a tota la claca amb l’avitallament en mà, brutal!

En el tram de la bici hi ha molt repetxons que si no estiguéssin plens de gent costarien molt pujar-los, però el que és realment emocionant  i posa la pell de gallina és el Solarberg. Just abans de trobar-lo hi ha una pancarta que diu: Are you ready? … I trobes una pujada plena de gent, plena, i no veus per on pots passar!! I a mesura que t’acosten et van fent una passadís d’un metre com a molt, realment és una experiència difícil d’oblidar.

T2 ràpida, deixes la bici i te la guarden, és divertit!! Començo a córre amb un ritme suau per no sentir-me els isquisos i al km 5 trobo a la Kiki, Amanda, Neus, ojalà l’estiguéssin fent, estic disfrutant  moltíssim!!! La cursa a peu em vaig creuant amb en JC, en Pep, en Raül, en Joan Gras, en Lluïs, en Santi i ja quan falten uns 10 km per acabar coro u tros amb en Joan Gras (pare) i més tard amb en Carles, camino un km quan comença a ploure fort, em faltaven 8 km, aixi que arranquem a córrer perquè fa molt de vent i fred. Malgrat tot, hi ha gent sota els balcons animant!

Run, run, me gusta el run, run, ...

La meva arribada a la meta, la faig amb el signe de Victòria , el meu segon IM. Una experiència per viure, plena d’emocions i amb uns companys COLLONUTS! I UNS SOPPORTERS MÉS COLLONUTS ENCARA!!!  Xopes, regalimant aigua, i tremolant de fred i amb màniga curta, m’esperen la Neus, la Kiki i la Laura. Impagable, GRÀCIES, US ESTIMO MOLT!!! La propera vegada us aixoplogueu!!!

Quan corro a l’estranger, pluja a l’arribada!!!

M’espero l’arribada d’en Carles i d’en Joan Gras! Emocionant les dues, acabo plorant-rient-plorant amb la Neus, la Kiki, la Laura i l’Esther. Esperava l”arribada d’en Carles amb candaletes, hagués acceptat el sacrifici de la meva arribada per la seva, es mereixia arribar, el que més!

Us adjuntem els enllaços del Garmin, amb els circuits i desnivells de: la natació, la bici i la cursa a peu.

A l’arribada al Camp Base, encara hi va haver lloc per la xerinola, vam sopar junts per celebrar l’aniversari d’en Joan Gras. Quina manera de celebrar-ho!! La Mercè ens va portar croquetes i fricandó, que van entrar d’allò més bé!!!

Resultats: Classificació Team, Classificació masculina,  Classificació femenina

La tornada va ser de campionat, ens vam repartir els km entre els 4 (JC, Santi, Pep i Núria), i els que no dormien. Una anècdota: En JC i jo estavem dormint quan de cop i volta en pep i en Santi comencen a cridar i sentim una sirena! Vam fer un bot, que amb un plis estavem asseguts i lligats, era la policia de França (aduana), no ens varen dir res, … bufffffffffff!!!

D’aquesta segur que s’en courà alguna altra!!!