CONXINXINA (IV): Cambodja

20 de novembre: Stung Treng – selva minada del nord de Cambodja – Stung Treng

Avui ha tocat raid…o sigui ens hem perdut i molt!

Hem fet 85 kms amb desniv.+350 m i desniv.-350 m en 6h 12min a 17,1km/h.

Per veure la ruta en Google Maps, altimetria… i descarregar-vos-la cliqueu al següent enllaç:

http://connect.garmin.com/activity/57841856

Avui la idea era arribar-nos a Chaeb, Chep, Xeap o com coi és digui… un poble a mig camí entre Strung Treng i un temple que hi ha a la frontera amb Tailàndia.  El de la GH ens ha dit que el camí era nou i que estava bé i que encara hi estaven treballant. Així que a les 7h hem agafat un barco per anar a l’altra banda del Mekong i començar a pedalar, al poble de Talhat Voravit, fins aquí tot ok.

On es en Pep?

Em començat a pedalar i de seguida hem trobat un cruse molt clar, hem preguntat (però gaire cas tampoc ens feien…) i mirat el mapa i hem decidit tirar pel de la dreta. Doncs au a fer kms, primer uns quants de dolents doncs hi havia un piló de retros treballant (n’hem contat unes 15, una darrera l’altra) un cop passats aquest kms la carretera era bona i molt ampla i a banda i banda molt de tant en tant sortien caminets secundaris però sempre amb l’omnipresent cartellet de “DANGER MINES”, o sigui que millor pixar al mig de la pista no sigui que la caguem ben cagada…

Una quinzena de Kobelcos

Quan portàvem uns 40kms i no ens quadraven els rumbs que portàvem amb els del mapa hem preguntat (no penseu que passaven gaires motos, una cada mitja hora i encara…) i ens han dit UYYY!!!!! cap aquí no que torneu a Laos, heu de recular fins el encreument. Au! Desfés els gairebé 40kms fins el primer encreuament i fes els que et queden per arribar a Chaep. Però baixant hem vist un encreuament que pujant no havíem vist (també amb el cartellet de la calavera) i hem tirat per allà ja que hem vist que hi anava un carro, l’hem atrapat i ens ha dit que Chaep estava a 150kms per aquell camí… hem parat a un motorista i ens ha dit que estava a 150kms… alè quién da más!

Oju amb les mines!!!

Total que hem pensat que aquell camí no era i que era el encreuament més evident del principi… a l’arribar-hi hi havia un tècnic de les obres que no parlava anglès però ens ha entès perfectament i ens ha dit que el encreuament no era aquell sinó el que hem mirat primer uns 30kms més amunt i que Chep estava a 57kms des del encreuament… ara tot ens quadrava amb el mapa… però ja eren les 14h, ja portàvem 85kms fets i no teníem aigua o sigui que hem decidit fer mitja volta i tornar a Stung Treng i deixar-nos de selva minada.

O sigui que demà baixarem per la carretera fins a Kratie (uns 145kms), i en 3 o 4 dies més serem a Seam Reap. Ens hem menjat el dia que teníem de marge però per això estan els marges (a part de per collir espàrrecs).

Dins de tota cosa dolenta sempre n’hi ha una de bona per molt petita que sigui… o sigui que avui tornarem a sopar al mateix lloc d’ahir que ens va agradar tant!

21 de novembre: Stung Treng – Kratie

Val més seny… Però sort dels Voltarens!

Hem fet 140kms amb desniv.+360m i desniv.-370m en 8h 20min a 16,8km/h.

Per veure la ruta en Google Maps, altimetria… i descarregar-vos-la cliqueu al següent enllaç:

http://connect.garmin.com/activity/57841860

Segur que ja esteu pensant… quin títol que han posat avui!?

Doncs és que a en Pep li ha començat a sortir l’últim queixal del seny i li fa un mal que no vegis… ja porta uns quants voltrarens i això que ell no es pren mai res. A la Núria els hi van arrancar ja fa temps (això ho explica tot…).

comprant platans abans de marxar

Doncs res avui ha tocat una etapa llarga fins a Kratie, una ciutat al costat del Mekong que es va lliurar dels bombardejos de fa uns quants anys i encara conserva molts edificis colonials francesos. Té un passeig que està prou bé amb unes bones vistes de la posta de sol i un ambient relaxat… hi ha bastants “barangs”, així és com ens diuen a els occidentals a Cambodja, ja que van a veure els dofins d’aigua dolça… nosaltres el més aprop que hem estat dels dofins ha estat avui mentre dinàvem (mireu la foto), per cert que ens han fotut un arròs que devia ser de l’època d’en fumanxú de lo cubat que estava…

ohhhh! quins dofins mes macos...

L’etapa d’avui bastant avorrida, molt de sol, poques cases ja que tot està ple de mines i anar fent tobogants. Hem arribat morts de set i hem trobat un super xino amb aire condicionat i ens hi hem quedat una estona per refer-nos, i també els hi hem comprat dos sucs, no us penseu que som tant “getas”!

Mekong a Kratie

L’etapa de demà promet, anirem pel costat del Mekong tota l’estona, fins que el creuarem per últim cop posant rumb cap a Seam Reap.

Avui al vespre sembla que ja no li fa tant de mal el queixal a en Pep, esperem que aguanti!

Segurament no tornarem a tenir connexió fins a SR daqui uns 3 dies.

 

22 de novembre: Kratie – Strung Trang

Pedal de l’Infern

Hem fet 88kms amb desniv.+30m i desniv.-50m en 5h 51min a 15,1km/h.

Per veure la ruta en Google Maps, altimetria… i descarregar-vos-la cliqueu al següent enllaç:

http://connect.garmin.com/activity/57841863

Avui teníem pensat arribar-nos a Kampong Cham (camí llarg, per carretera bona) o ChamkaLeu (camí curt, no teníem dades ni de la carretera ni si hi havia GH), tot depenia arribar-nos a Strung Trang i preguntar-ho allà.

Hem sortit aviat de Kratie, amb unes vistes des de la GH de l’ambient matutí que es respira en tots els pobles amb un mercat,…

mercat matutí de Kratie

Hem agafat una carretera que va paral·lela al Mekong, a un ritme suau perquè en Pep es moria de mal de queixal. Quan portàvem uns 10 km, fins i tot a la Núria li feia mal de queixal, no hem parat de veure cartells de dentistes des que hem sortit de Kratie!! 2 cartells per km pedalat, D’oportunitats n’hem tingut moltes, però hem decidit que per 4 dies ens esperem a casa, …

 

cada km dos dentistes... ni fet expressament!

La carretera, aquest vol ha estat la més maca de Cambodja, molt planera. En un costat el Mekong i les cases on venien peixet al voral de la carretera, i en l’altre costat camps verds i inundats d’arròs on les cases tenien estesa l’arrròs amb les pallofes per assecar al voral de la carretera. En els 80 km que hem fet, no ens han parat de cridar: hello, hello, hellooooooooooo!! nens i grans, …

camps d’arròs a la vora del Mekong

Quan faltaven uns 5 km per arribar al poble on havíem de prendre el nostre darrer ferry per anar a Strung Trang, en Pep s’ha quedat sense el pedal esquerre. Hem tret cinta americana i l’hem enganxat. Passants els 5 km hem vist un lloc on arreglaven bicis i ens han dit que ens ho soldaven per 1$, i hem acceptat. “L’apanyo” ha durat un km i mig fins que hem arribat al “port del Ferry”, no podia soldar el pedal de ferro amb la biela d’alumini…

La filla de qui ens ho ha “arreglat” era professora d’anglès i ens ha convidat a anar a l’escola per fer més interactiva la classe. Era una escola de només anglès, i hi havia bastants nens que el parlaven força bé.

Mentre esperàvem el ferry hem anat a buscar un tros de fusta o alguna cosa per poder entatxonar-ho i fer com a Tanzània, que anaven amb l’eix del pedal. Tampoc ha funcionat, així que hem decidit dormir a Strong Trang, buscar algú que ens ho arregli i demà ja arribarem Kampong Thom.

Només baixar del ferry, hem trobat 3 nois blancs que treballaven d’agents socials per la zona, i un d’ells s’ha ofert a buscar algun mecànic, ja que aquest parla camboià (fa un any i mig que hi treballa). Després de 3 respostes negatives de tres llocs diferents, hem arribat a casa en Bob el manetes! Aquest ens ha soldat un clau al pedal de ferro i l’han collat pel darrera. La sensació és bona, ara sí que arribem a Siemp Reap!

"colage" de les xapuces...

Per sopar, ho hem tingut una mica cru, … estem en un poble gens turístic i quan ells ja han sopat tanquen la paradeta. Nosaltres després de dutxar-nos ja eren 2/4 de 7, i quan ens hem disposat a buscar “restaurant” només un lloc estava obert. Avui sí que no en tenim ni idea del què hem menjat, … tampoc era massa bo, …

 

23 de novembre: Strung Trang – Kampong Thom

Continuem fent “apanyus“ a en Pep i a la seva bici

Hem fet 98kms amb desniv.+202m i desniv.-180m en 6h 03min a 16,1km/h.

Per veure la ruta en Google Maps, altimetria… i descarregar-vos-la cliqueu al següent enllaç:

http://connect.garmin.com/activity/57841866

Des que hem arribat a Cambodja en Pep no para de veure la Minnie, en Micky, en Piolín, … i entre voltarén i voltarén s’ha de prendre una aspirina per aguantar …

La carretera d’avui també ha estat molt xula, però amb molta calor i aquí el sol apreta més que a Laos (estem a 35graus a l’ombra i amb molta humitat). Palmeres, arròs, pobles, … també hem passat per una gran plantció de cautxú, és curiós… a que no sabeu de quin color és el cautxú??

doncs és de color...... blanc!

Tenim una necessitat de prendre coca cola o fanta o aigua freda, que fins ara no se’ns passava ni pel cap aturar-nos a fer el toc, i això de 2 a 4 cops el dia.

Aquí a beguda fresca la tenen en neveres i gel. Als mercats venen el gel i la gent el compra per posar-lo a la nevera. En general hi ha menys electricitat i aigua corrent que a Laos.

no gaire estona!!

Quan portàvem uns 60 km el pedal d’en Pep se li ha descollat, ja que el cargol soldat s descargolava en el sentit del pedaleig. Així que ens hem hagut de tornar a parar en un mecànic, ja van gastats 1$ dl primer + 2$ del segon + 2$ d’aquest. Amb el què ha fet segur que arribem a Siem Reap.

 

problema solucionat definitivament... ara, la bici pesa 1kg més amb totes les soldadures que hi han fotut!

Ens hem aturat a dinar quan el cicle de dolor del queixal de’n Pep era menor i quan faltaven uns 20 km per arribar. Després hem tirat tranquil·lament cap a Kampong Thom, i hem passat per un poble, Kakaoh, on hi ha gent que treballa la pedra, fent Budes, , objectes decoratius de totes mides. Aquí, enlloc de repartir-se pels llocs, es col·loquen un al costat de l’altre per fer-se la competència, i això amb gairebé tots els oficis, o mercats.

Quan hem arribat a KT, ens hem allotjat en una GH de luju (6$), no hi ha formigues, ni grills, ni mosquits, ni escarbats,…

24 de novembre: Kampong Thom – Siam Reap

Objectiu aconseguit: Siam Reap “on time”

Hem fet 148kms amb desniv.+50m i desniv.-50m en 8h 28min a 17,4km/h.

Per veure la ruta en Google Maps, altimetria… i descarregar-vos-la cliqueu al següent enllaç:

http://connect.garmin.com/activity/57841868

Fe d’errates: el matí quan ens hem aixecat unes formigues minúscules se’ns estaven cruspint tot el pa que teniem per esmorzar… l’hem hagut de llençar perquè era negre, ….

Hem aprofitat les hores que perd en Pep per dormir, per pedalar, o sigui que a quarts de 7 ja érem a la carretera. Teníem 150 km per arribar a SR; en el cas que no hi arribéssim teníem a mig camí llocs per dormir. No ens ha calgut perquè a l’hora de dinar ja havíem fet més de la meitat. Els nostres culs preferien arribar, a pedalar un dia més (tot i fent els mateixos kms). Malgrat tot, nosaltres érem conscients que les vacances s’acabaven. Hem volgut aprofitar i assaborir la darrera jornada pedalant, sentint la gent, el vent, la calor, …

Entre poble i poble, planes de palmeres

Mà de morter gegant

Ahir a la nit, davant de cada casa van posar unes ofrenes (plàtans, aigua, arròs, espelmes i incens) per les víctimes que hi van haver a Phnom Phen, durant el darrer dia de la Festa de l’aigua, que celebren quan acaben les puges dels mozons. Avui aquest matí, per tots els pobles on passàvem, posaven la bandera de Cambodja a mitja asta, i se sentien oracions en molts d’ells (van morir 351 persones i va haver-hi uns 400 ferits).

Avui sí la carretera ha estat molt plana, passant per pobles amb els seus mercats, camps d’arròs, soja, peix, arròs, …assecant-se als vorals de la carretera. Hem pensat que per aquí, fa uns mesos hi va passar en Pere!

Cambodja plana

Apropant-nos a SR, parades de khao niau

A quarts de 5 hem començat a arribar a Siem Reap, tota una experiència! Si hi ha dos carrils de dos sentits diferents, no s’ha pogut apreciar quin era quin, ja que tant el d’un sentit com en l’altre, circulaven cotxes, motos, tuk tuks en els dos sentits i en diverses direccions! Tenim uns videos xulos a veure si el podem penjar i veieu l’entrada a SR tal i com l’hem vist nosaltres…

SR és una ciutat moooolt turística, no té res en especial, només que a 6kms al nord té la 8ena meravella del món, el complex d’edificis religiosos més gran del món: ANGKOR.

Si no fos per això seria una ciutat com qualsevol altra de les d’aquí a Cambodja, i és més Cambodja no seria la mateixa sense Angkor, no tindria res de res i potser l’haurien absorbit els vietnamites o els Tailandesos…

Hem volat una mica per trobar una GH que estigués bé de preu i confortable, tant per nosaltres com per les bicis, ja que ara comença la divertida operació d’empaquetar-ho tot. Hi ha un piló de GH totes molt semblants, nosaltres n’hem escollit una a uns 100m del mercat (on sinó!) i que està prou bé per 5$ la nit. Hi estarem 3 nits. Demà buscarem caixes i visitarem la ciutat (o tot a l’hora vaja…), el divendres anirem a veure Angkor i dissabte a empaquetar i cap a l’aeroport que l’avió ens surt al vespre.

25 de novembre: Siam Reap city

Hem donat més voltes a la ciutat que un tuk-tukero en una setmana.

No us posem el link perquè us marejaríeu només de veure’l…

Avui només teníem la “missió” de donar una volta per la ciutat i buscar dues caixes per les bicis. Però no ha estat fàcil.

Ens hem aixecat quant ens ha vingut bé (ei que estem de vacances!) i cap allà les 8:30h hem sortit amb la bici a veure si trobàvem alguna botiga de bicis per negociar un parell de caixes.

Hem anat al que seria un tipus de zona franca a bcn i hem començat a preguntar, ningú en tenia. Però al final en una botiga ens han dit que sí. Les caixes eren molt petites i ens demanaven 5$. Els hi hem dit que “naranjas de la xina” i hem seguit buscant.

Hem voltat tota la ciutat i res de res fins que en un carreró prop de la GH hi havia uns nanos netejant bicis de lloguer i els hi hem preguntat. Ens han dit que si en tenien però en volien 25$… ens hem posat a riure i hem marxat. Un ens ha dit si les necessiteu ja ho pagareu i la nostra contesta ha estat si hi ha un lloc que ens ho deixen per 5!!! i el paio ha quedat fotut, fotut.

O sigui que havent dinat, per cert hem anat a dinar “dumplings” que no en menjàvem des que vam tornar de Xina…, hem agafat un tuk-tuk i cap a la zona franca a fer negocis…

El tuk-tukero es veu que era novato. Primer no sabia la direcció que li dèiem i després s’ha posat per un pont en contra direcció i un autobús ens ha fotut a la cuneta, l’home anava dient “sorry, sorry-sorry, sorry”. Ha estat divertit!

Mare de Déu!

Ah! i les caixes res de 5$. En Pep se les ha empescat per canviar el casc trencat de la Núria i els seus guants (que caminaven sols) per les dues caixes. Això igualment ho haguéssim llençat!

A veure com hi entraran les bicis, ...

Al vespre després de sopar per cap calé on ho fan els locals, hem anat a la zona turística i és realment agobiant tothom et vol vendre alguna cosa o fer un massatge o portar-te algun lloc amb tuk-tuk… horrible! El que sí fa gràcia és el Dr. Fish.

Dr. Fish · Massatge

Sopar de duro

Per cert, a la pregunta: està considerada Catalunya com un país independent? Doncs aquí ho tenen bastant clar, només heu de mirar la foto…

Visca Catalunya, Visc a Catalunya!

Per les botigues de souvenirs hi ha les banderes de tots els països i entre elles la de Catalunya (no hi ha ni la del país basc, ni la d’Escòcia…). Visca Catalunya lliure!!!!!

Demà Angkor!

26 de novembre: Siam Reap – Angkor – Siam Reap

Angkor What?… de pel·lícula…

Hem fet 34kms xino xano.

Per veure la ruta en Google Maps, altimetria… i descarregar-vos-la cliqueu al següent enllaç:

http://connect.garmin.com/activity/58023078

Ahir a la nit abans d’anar a dormir ens vam trobar amb una família de francesos que ja havíem coincidit altres vegades per Laos. Ens van dir que valia la pena anar a veure la sortida del sol a Angkor i que no feia tanta calor.

Els hi hem fet cas i avui ens hem aixecat a les 4:30h per ser a les 5:30h esmorzant davant d’Angkor Wat i veient la sortida del sol… nosaltres i unes 1000 persones més (però elles no esmorzaven…). L’entrada és caríssima 20$ per persona (això no es pot pernitir, no? És gravíssim!, són molts d’eurus, no? Nuñez dixit). Ara que hi hem estat, no ens ha sabut gens greu pagar-los.

Angkor en el trenc d'alba. Una experiència!

Hem convingut visitar Angkor amb bici, i ha estat l’opció més encertada. Tot i que podíem triar diversos mitjans: tuk tuks, motos, bus, elefants, globus, …, hem escollit la nostra companya de viatge, on la pots deixar davant de cada complex i et dona la llibertat de tirar i parar a fer fotos on i quan vulguis.

Alguns pedalen i els altres elafantegen

Hem començat visitant Angkor Wat, ens ha fascinat, i impactat el bon estat de conservació (de fet hi estant treballant). Hem estat resseguint el mur on hi ha uns baixos relleus, amb històries gravades, fins arribar al temple que no s’hi podia accedir.

Angkor Wat

Mur exterior

Fossats

Després hem tirat cap al Nord, on hi ha la ciutat fortificada Angkor Thom, amb els temples de Bayon i Baphoun. Aquests estan en un estat de restauració menys avançat que Angkor Wat. Qui no vulgui ser observat que no vagi a Bayon, ja que aquest temple té una col·lecció de 54 torres gòtiques amb 216 cares, que s’observen des de tots els angles, miris on miris, et miren!

Entrada a Angkor Thom

Quants rostres hi ha?

Una de les 216

El Baphoun, nomes es pot visitar fins el mur exterior, ja que també l’estan restaurant.

Baphuon

Finalment hem tornat a prendre les bicis i ens hem dirigit cap a Ta Prohm. Aquest ens ha agradat moltíssim, aquí el protagonisme dels temples es veuen eclipsats per les arrels dels arbres que recobreixen el temple. És com si la selva es volgués empassar les ruïnes! Aquí hem aprofitat per dinar ja que hi ha molta ombra. Aquest es troba en un estat bastant precari, i suposem que per això, hi ha sondes per controlar els moviments.

La selva dins Ta Prohm

Quant temps ha d'haver passat per créixer tant!?

Un altre arbre viu

Cal dir que hem trobat gent, però el complex és tant gran que hi havia lloc per tothom.

De nit no l'havíem vist

Final de trajecte. Gràcies per haver-nos seguit i pels vostres comentaris; ens agradaria molt portar-vos amb nosaltres i viure amb i com la gent d’un país nou per nosaltres, per això us publiquem imatges, que valen més que mil paraules. De veritat, que és una experiència brutal, que intentem repetir any rera any, i aquest any per primer cop hem trobat gent que de les “nostres vacances” en fan un modus vivendi. Reflexionem’hi Pere, reflexionem’hi!

 

27 de novembre: Siam Reap – Sant Pol

Empaquetem i volem

Doncs res… ja s’ha acabat això!

Avui ens hem dedicat a desmuntar i empaquetar les bicis, en unes 3-4 hores ho tenim enllestit.

Després a dinar i a menjar l’últim iogurt. A ben dinat fem una mica de temps i agafem un tuk-tuk per anar a l’aeroport. Hi hem encabit els dues caixes totes les maletes i nosaltres… encara no sabem com!

jugant al Tetris

L’aeroport és molt petit i et fan pagar un “impost” revolucionari de 25eur. per persona en concepte d’utilització de les instal·lacions i serveis de seguretat (una estafa vaja…).

Nosaltres patíem pel sobre-pes. Les dues caixes juntes pesàvem 47kg i la bossa 10kg. Només podíem porta 40kg entre tots dos… però la dona ens ha dit que ens regalava els 7kg de les bicis i que havíem de pagar els 10kg de la bossa a raó de 3$ per kg, o sigui que 30$ en total. Encara ens ha sortit prou bé!

Doncs a volar cap a casa!

pedalar o morir!

Recordeu: Cycling o die!