Aquest cap de setmana hem anat a passar l’estiuet de Sant Martí a la Cerdanya.
El dissabte vam sortir tard, ja que en Pep havia d’anar a entrenar. Cap a les 12h marxavem i vam parar a Ribes a dinar. A les 15h ja estàvem a Coma Oriola amb els esquís i les pells posades.
- El millor del dia per la Núria!
La setmana passada va nevar però la veritat és que el dissabte ja no quedava gairebé res de neu… l’únic lloc que es podia començar era Coma Oriola i ni pensaments d’arribar al refu de Niu de l’Aliga ja que a dalt tot estava ventat i encari hi havia menys neu… En fi que vam estar pujant i baixant per les poques pistes que hi havia obertes fins que es va fer fosc, almenys ens vam treure el “mono”!!!
Després vam baixar cap a Puigcerdà i vam buscar un lloc per aparcar la furgo i passar la nit. Vam triar un revolt d’una pista que surt de la carretera que puja cap a l’estació del Puigmal-2600 abans d’arribar a Err (ja a França), amb unes vistes molt bones a tota la vall. Vam provar la “cale” i la veritat és que la teníem al mínim i ens vam “axixarrar” això sí silenciosa, silenciosa no ho és gaire!
El diumenge vam fer una ruta amb bici, és senzilleta i es fa amb mig matí; però molt maca i divertida.
Es surt del poble d’Err (a la Cerdanya francesa), allà feien la fira de la poma i es podia comprar un suc de poma que el feien allà mateix molt bó! Doncs això, sortim d’Err i anem seguint les marques d’un GR. Anem per pista forestal cap a Verdinyals per un camí que puja planeja i baixa. Atravessem Verdinyals i davallem fins a creuar el Segre (aquí deixem les marques del GR). Un cop creuat trobem uns pista, a mà esquerra anem cap a Llo i a mà dreta (remuntant el Segre per la vora esquerra) anem cap a les Gorgues del Segre. Prenem direcció dreta i ens internem en les espectaculars Gorgues del Segre. Allà hi ha la via ferrata de les Escaldilles (però s’han de pagar 20eur…) seguim remuntant el Segre fins al seu naixement prop del refugi no guardat de la Culassa. El camí va pujant però és fa molt bé, anem trobant neu pel camí però molt poca… de moment. A l’arribar al refu (1834m) ja comencem a trobar més neu i al cap de poc ja hem de fer molts trams a peu ja que hi ha massa neu per pedalar.
A peu, amb bici, a peu, amb bici, ...
Anem alternant bici-peu per culpa de la neu fins al punt més alt del recorregut, el Pla de no sé què… (2051m). Allà hi ha unes vistes espectaculars de tota la Cerdanya, el Cadí, Carlit…
Brutal!
A partir d’aquí tot és baixada i la pista es transforma en un camí més estret i pedregós. El camí baixa molt ràpid fins al refu de “Camí de Núria” (1750m) és un lloc molt xulo per parar una estona i fer un mos. D’aquí la pista segueix baixant per unes ziga-zages molt marcades fins a la pista que ens durà novament a Err (on ens donen suc de poma i pà amb compota de pona i botifarra).
L'arribada a Er
La ruta té uns 25kms i un desnivell de +/- 900m amb el seu punt més baix a 1350m i el més alt a 2051m. Es pot fer tranquil.lament en unes 2h.
A la tornada vam parar a la Fira de muntanya de Vic, feia un parell d’any que no hi anavem i la veritat és que ens va decepcionar bastant molt pocs estants i poca cosa interessant.
Societat (i) limitada 
