Pedalant per Mongolia (4 de 5)

El vent i la pols són els meus companys.

Els confins de la terra la meva llar.

Cignes Salvatges, Jung Chang

16-08-09: ULAAN BAATAR > NAILAK · 55kms

6h – +390m -210m

Moltes coses i pocs kms…

D’eines tenien pràcticament tot excepte el tronxacadenes. Em sortit d’Ulaan Baatar (ULN) direcció Gauchurt on s’ha acabat l’asfalt, amb la intenció d’arribar a Terelj. Quan portàvem uns 4-5kms per un camí pedregós s’ha petat la cadena d’en Pep. Després de diversos intents, un home que passava amb un camió s’ha aturat i ha tret una caixa d’eines monumental i ens ha ajudat a posar la cadena bé. Ens hem anat entenent amb signes, mongol, català i dibuixos…

Tot i “l’apanyo” la cadena no ha quedat bé i l’home ens ha ofert a portar-nos a ULN amb el camió per comprar eines. Hem acceptat i ens ha portat en un lloc de paredetes pitjor que els encants i allà segur que trobem les eines que ens van fotre. Hem completat la nostra bossa d’eines.

Cap a ULN falta gent!

Pero la història no acaba aquí. Per sortir del mercat més atapeït que el de Tordera per rams; hem hagut d’anar esquivant cotxes aparcats. La Núria ha fet saltar l’alarma d’un dels cotxes i d’un altre li arrencat una peça del paraxocs de plàstic i de seguida han aperescut 5 maromilles demanant diners i els hi hem donat 4 xavos i hem fotut el camp corrents. Hem intentat continuar però ens hem hagut d’aturar perquè la cadena d’en Pep estava mal col·locada. Hem estrenat les eines.

A les 8 arribàvem a Nailak amb un vent molt fort en contra. Una dona ens ha acompanyat a l’únic hotel. Al cap d’una estona ens ha aperescut la dona amb 3 àlbums de fotos i un diccionari mòngol – anglès. Ens ha explicat la seva vida i ens ha regalat trossos de formatge i segells de Mongòlia. Nosaltres li hem regalat una pilota inflable del mon perquè és professora de geografia.

En Pep, la Baclamhand i la Núria

Aquest és el país dels Hammer, n’hem arribat a veure més de vint, aquests últims dies.

Un dia surrealista però intens.

17-08-09: NAILAK > TERELJ· 70kms (130 km acum.)

4,5h – +824m -790m

Ens hem llevat i ens ha vingut a dir adéu la Baclamhand i el seu diccionari, llavors estava plovent. Un cop ha parat una mica de ploure hem tirat cap al P.N. de Terelj.

Turtle Rock

A les 15:00 arribàvem a Terelj on ens hem aturat a un Restaurant Coreà a dinar, aquests ens han regalats dos pots de nooddles (com els que menjava el Dr. Slump de l’Arale). A la tornada podíem dormir en camps de gers (molt cars perquè es troben dins el PN) o acampar en molts llocs, i la darrera opció és la que hem escollit. El lloc ha estat escollit on a en Pep se li ha trencat la cadena de nou!

Al darrera acamparem!

Un cops sopats els pots dels coreans, ens ha vingut a veure un mongol brut ( un sense sostre, vaja!), i ens demenava cigars, com que no marxava al final li hem donat el nostre pa que teníem per demà esmorzar i una ampolla d’aigua buida i ha marxat.

Aquí fa molt de fres, així que provarem els sacs que varem comprar, per si de cas tindrem apunt els plumons, …

18-08-09: TERELJ> BAYAN · 85kms (208km acum.)

6,5h – +722m -687m

Aquesta nit la Núria ha passat molt de fred, ha hagut de recórrer al plumón! Ens hem aixecat amb un dia esplèndid, però quan portàvem pocs quilometres hem hagut d’aturar-nos en una benzinera per aixoplugar-nos. Hem aprofitat a comprar galetes i pa, que per ahir ser generosos ens varem quedar sense esmorzar. Durant tot el matí ha estat plovent, ara sí, ara no, …

Al cap d'uns minuts tornava a ploure

Cap al migdia quan feia solet però fred, hem trobat en un colet a uns ciclistes, dos anglesos i a un francès. Aquests també eren alforgistes i havien fet la mateixa ruta que nosaltres però al revés (Pekín – ULN), avui era el seu últim dia!

Al migdia ens hem aturat sota un pont del tren, perquè tornava a ploure i hem aprofitat per dinar. Com que la cosa no semblava que tingués la intenció de parar i ens estovem pelant de fred, hem continuat el camí. Hem arribat a Bayan on només hi ha un hotel, o com en vulgueu dir, perquè no us podeu imaginar a quins llocs anem a parar! Nosaltres dormíem en el quarto de les rates, però les bicis, pobretes en un quarto d’escombraries! El lavabo no té aigua corrent, així que és un dipòsit petitó que van omplint quan se’n recorden, amb un sortidor sota (com les cuinetes de quan la Núria era petita), i el WC evidentment era un forat a terra i una fusta entravessada, on havies de fer equilibri per no caure dins el forat ple de “mè”.

Abans d’anar a dormir,hem topat amb un mongol, que ha convidat a en Pep a veure d’un vol, llet i vodka, la Núria de n’ha pogut escapar fent la dissimulada!

19-08-09: BAYAN > CHOIR · 125kms (333km acum.)

7h – +308m -456m

Ens hem llevat a 2/4 de 7, perquè teníem por de pluja i volíem arribar a Choir (on comença el desert i s’acaba l’asfalt). Hem fet els kilòmetres com xurros i aquest cop el vent a favor nostre. La carretera anava fent tobogans i en els 125 km hem travessat només dos pobles.

A en Pep li ha agafat un cop de calor, suposem, perquè avui ha fet sol tot el dia i ens hem aturat poc a veure aigua. A partir del migdia ja ens veies buscant ombres i només teníem les dels senyals de trànsit…

Rectes de tobogants i el vent al cul!

Un cop a Choir, hem arribat a un hotel acompanyats de dos homes indesitjables, a qui hem preguntat per un lloc per dormir. S’han embutxacat alguns calerons per recomanar-nos aquell hotel! Han entrat como “Pedro por su casa” a la nostra habitació i només insistien que els acompanyéssim per menjar “mongolian food” (l’única cosa que sabien dir), de tant insistents els hem dit que més tard i han marxat. Al cap d’una hora, en Pep al llit amb febre, han tornat a buscar-nos. Hi hem accedit amb mala gana perquè no donaven confiança. Un d’ells ens ha dit que era policia, … ens costava de creure, …. Aquest ens ha portat a casa seva, i als 5 min ha entrat la seva dona i ens ha fotut al carrer. Ens ha dit que bevia i que la seva dona no el volia a casa. Tot això és el que hem entès, amb signes, dibuixos, mongol i català. Ha estat la nostra, per desempallegar-nos d’ells, o això és el que ens pensàvem. Hem anat a l’hotel de nou perquè en Pep no es trobava bé, i als 45 min, ja els tornàvem a trobar dins la nostra habitació amb una mena d’empanades vegetals. I després de dir-los que estàvem cansats de pedalar i que volíem descansar, ens han demanat diners pel menjar!!! La Núria els ha fet fora a crits i de pet i bolet han marxat! Per fi hem pogut descansar!

Hem aprofitat per comprar aigua en un kiosc, i algunes galetes i sopar en un súper.

Kiosc d'Aigua

20-08-09: CHOIR > DALARGANGARANT · 69kms (402km acum.)

7h – +338m -444m

Ens hem aixecat una mica tard i en Pep ja no tenia febre, bufff! Tot i que no estava del tot fi, …

Hem començat a pedalar i als 10 Kms se’ns ha acabat l’asfalt, a partir d’ara patirem la sorra, bams, pedretes, …  La nostra intenció era passar la nit a Airag, però de seguida hem vist que no hi arribàvem, així que hauríem d’acampar. Aquest cop hem anat parant més sovint per veure aigua i evitar cap cop de calor més.

Avui ha estat una etapa dura, primer perquè de la carretera asfaltada de la qual veníem, se’n derivaven molts camins i no sabies quin prendre, tot i que intuïes que tots anirien a parar allà mateix,… Tampoc podies preguntar massa sovint, a la que passava un camió-tràiler, els aturàvem. Ens ha costat agafar confiança i deixar de dubtar si aquell era el camí correcte o el millor camí per pedalar, ens ha costat unes 4-5 hores.

Hem acampat a uns 30 kms d’Airag, en una zona molt xula, no se sentia res, només de tant en tant el tren que veiem de lluny, i algun camió.

Avui només se’ns ha espatllat el fugonet, sort que portàvem un xicle de recanvi i ens ha funcionat canviant-lo.

Demà tenim la intenció de sortir d’hora per pedalar el matí, perquè el migdia es fa molt dur amb el sol que cau. El que hem après dels cavalls que anem trobant és, a trobar ombres sota la via del tren, de tant en tant hi ha uns tubs de formigó que els aprofitem per aturar-nos a dinar.

21-08-09: DALARGANGARANT> un lloc d’enlloc ( a 70 Km de Sainshand)· 77kms (479km acum.)

8h – +209m -330m

Avui només començar s’ha trencat la pota de cabra d’en Pep. El paisatge és verd i a mesura que anem avançant es va tornant més àrid, anem trobant cavalls i algun ger de lluny.

Ens hem aturat a mig matí a Airag, un dels pobles enmig del desert. La veritat és que és SORPRENENT, que del no res aparegui un poble on veiem de llunys (uns 15 kms abans d’arribar-hi), sembla una al·lucinació! Aquí ens hem subministrat de pa i aigua.

Airag

Al migdia hem parat, quan el sol apreta més, també sota un tub de formigó per dinar, i per sorpresa nostra, el fogonet no tornava a funcionar. L’hem desmuntat, l’hem tornat a muntar, hem tornat a posar el xicle vell, …. res de res! Anem proveïts de menjar i no podem cuinar-lo!!! Així que hem recorregut al pa que hem comprat avui.  Les nostres provisions s’han quedat reduïdes a 1 paquet de galetes, el pa, un kit kat, 1/4 de pot de nocilla i un paquet de tranxetes; això per passar el dinar i el sopar d’avui, l’esmorzar i el dinar de demà, … sort que tenim aigua!

Després d’aquest petit incident ens hem posat les piles per fer molts kms i arribar demà a Sainshand, un altre poble enmig del no res. Per fi poderm dormir en un hotel!!

Ens hem aturat a dormir a 70-80 kms de Sainshand i relativament a prop d’un ger. Mentre muntavem la tenda ens han vingut a veure dos Mongols cavalcant amb dos cavalls. Aquests ens han dit que estavem a 60 kms del nostre apreciat destí. (Ojalà!).

Pel que fa les temperatures, al matí comencem a pedalar a 13ºC i al migdia arrivem als 38ºC. L’a jornada d’avui també ha estat dura, els kms al desert es fan molt a poc a poc, el terreny és pedregós i de cop i volta es fa impracticable, ja que passa a ser sorra, llavors ens toca arrossegar uns 50kilos! Portem uns 18 litres d’aigua, que pesen!

22-08-09:  a 70 Km de Sainshand> SAINSHAND · 80kms (559km acum.)

7h – +254m -343m

Era imperatiu arribar a Saindhand si no volíem morir de gana, així que a 1/4 de 8 ja teníem el cul sobre el seient de la bici!

A la que portàvem uns 20 kms hem trobat una “autopista”, buff, … estem salvats si és així fins a Saindhand! És un camí  de terra ample i compactat, i serà la carretera que travessa el Gobi. Avui hem fet sort! S’ha aturat un 4×4 amb 2 noruecs que venien de Noruega amb cotxe, he suposat que feien la volta al món amb carro, per la ruta que ens ha dit que feien.

Referent els àpats, hem fet la dieta preferida de la Núria, però en poca quantitat: 1/2 barreta de xocolata Powerbar pel primer esmorzar, 1/2 kit kat pel segon esmorzar, pa amb nocilla i galetes de xocolata per dinar, evidentment sota l’ombra.

Els nostres habituals migdies!

L'entrada a Saindhand

Finalment hem arribat a Saindhand i només amb la roda de la Núria rebentada, el 1r reventón!

Ens hem instal·lat en un hotel per 11 yuans inclòs una dutxa molt esperada! Hem trobat un lloc amb internet però com que era tard ens ha fet fora. Finalment ens hem entaulat amb MOLTA GANA en un restaurant; no enteníem la carta així que hem menjat la única cosa que la cambrera sabia dir en anglès: rice and beaf. Ens han muntat un platillo d’arròs amb una mena de bistec rus, amb amanida i sobre un ou ferrat, que no oblidarem mai!

23-08-09: SAINSHAND> ÖRGON · 56 kms (615km acum.)

4,25h – +358m -325m

Avui era un dia de festa, així que hem sorti a 2/4 d’11 amb les alforges plenes de menjar i uns 17 l d’aigua. Hem acampat a 1/2 camí d’Erdene per passar-hi la nit demà o si més no per proveir-nos d’aigua pels propers dies.

Hem pedalat poc però ha estat el dia que hem begut més aigua, teníem una sensació de sed que no passava.

A mig camí ens ha acompanyat un jove jenet que ha sortit d’un ger, que anava a buscar els seus 16 camells, li ha fet gràcia els comptaquilòmetres.

Acompanyats durant uns quants kilòmetres

Avui sí ens ha funcionat el fogonet, després de remenar-ho una mica! Buffff!!

24-08-09: ÖRGON > a 95 km de Zamin Üud · 73 kms (688km acum.)

8h 10m – +516m -372m

Hem pedalat amb la intenció d’arribar-nos fins Erdene, això comportava haver-nos de desviar uns 20 kms de la ruta, per aconsegui aigua. Quan hem arribat al suposadaemnt creuament, hem vist que a dos kilometres hi havia un ger, ens hi hem acostat i ens han omplert tots el bidons i ampolles (18 l) d’aigua. Hem fet la primera parada del matí abans de dinar amb ells, enjant galetes i cogombres. Així que ens hem estalvait 40 km!

Hem continuat el nostre camí per l'”autopista”, però per mala sort quan hem arribat a 110 km abans de la frontera s’ha acabat el bon camí!!! Així doncs hem continuat pedalant per un camí tortuós i amb alguns trams de sorra impracticables,…

Millor de cul que de cara!

Just abans de fer un coll, s’ha aturat un camió i ens ha convidat a una mena de bunyols, que ens han anat bé per berenar i afrontar un collet petit però malperit! I al cap de poc hem trobat un lloc per acampar i descansar fins demà!

25-08-09: a 95 km de Zamin Üud > a 20 km de Zamin Üud· 75 kms (763km acum.)

8h 20m – +308m -574m

Avui s’ha manifestat una petita crisi que deviem portar dins des d’ahir, suposem del cansanci, la calor i la sorra del camí que ens impedeix una fàcil circulació. Ens quedaven per fer uns 80-90 kms i volíem fer el màxim avui per arribar demà aviat, perquè se’nsacaben les provisons de menjar. De bon matí ho veiem negre perquè els kms els hem fet molt q poc a poc. Total que hem decidit acampar a uns 10-20 km suposem de la Zamin Üud ( la frontera amb la Xina).

Mentre sopàvem ens ha vingut a veure un mongòl que s’emportava les sevs vaques i ha estat una bona estona amb nosaltres mentre es feia el menjar. A la que hem tret tres culleres ha marxat, …

Tenim moltes ganes de passar a Xina, però a la vegada n’estem totalment segurs que ens sabrà mot de greu deixar Mongòlia, perquè la tranquilitat del Gobi no la tornarem a respirar més. Així que passarem la darrera nit plàcida al nostre estimat Gobi.

26-08-09: a 20 km de Zamin Üud > Erlian· 18 kms (781 km acum.)

1h 40m – +36m -9m

Aquesta nit hem tingut gresca i grossa, des de les 2:00 a les 4:00!

Ens hem despertat a la 1:00 perquè sentiem plourei feia algun llamp. Els llamps eren els que ens feien por perquè havíem acampat en una zona totalment plana i propers a uns pals elèctrics. Al ca d’una bona estona ha parat i ha començat a fer un vent molt fort, i una mica més tard aquest acompanyat de més pluja.  Hem tapat els sacs amb els xubasqueros perquè entrava aigua dins la tenda. A les 3:00 el protagonista ha estat el vent, molt, molt, molt fort, que plagava la tenda, així que mentre un aguantava la tenda l’altre es vesstia amb els pantalons de pluja i el xubasquero i guardava els sacs per si l’avancé sortia volant.

Déu ni do amb la darrera nit del Gobi! A les 4:00 la cosa ja anat minvant i a les 5:  em decididt tornar a posar-nos dins els sacs.

Al matí ens ha despertat un 4×4 que intentava atropellar una guineu, finalment els 5 mongols del vehicle ens han vingut ensenyar el seu trofeu. L’han matat, per vendre’n la pell!

Al voltant de 2/4 d’11 hem arribat a Zamin Üud o hem gastat els últims tugris amb pa, aigua i xoco. El més emocionant és que hem trepitjat l’asfalt!!

Per fi! Asfalt!!!

Hem necessitat 3 hores per travessar la frontera; ha estat un CAOS, molts cotxes, MOLTS, amb molta gent dins, molta calor, TOT MOLT! Un guardia ens ha dit que no podiem travessar la frontera sinó era amb cotxe (ja ho sabíem), així que ens han entaforat les dues bicis amb les respectives alforges que han servit de seient a dues xines i a nosltres dos. Per veure-ho!!

Primer hem passat per la frontera de Mongòlia (tots els papers en xino i mongol) i a l’aduana de Xina (tot en Xino), en aquesta última ens han pres la temperatura, només a noslatres dels milers de persones que hi havia, … Ens han fet obrir les alforges i ens han interrogat a on anavem i per què.

Finalemt hem fet tres kilometres en 3 hores amb 4×4 pagant uns 25.000 tugris per portar.nos fins a Erlian on avui sí ens hem allotjat en un Hotel com cal. Hem anat a canviar yuans en un Banc i ens ha atès un noi jove que parlava anglès. En Pang, com ens ha dit que es deia, ens ha donat indicacions d’on trobar un mapa i hem quedat que quan plegués de treballar ens buscaria per parlar una mica. I així ha estat, al cap d’una horeta ens ha trobat i hem anat a sopar, així hem fet el nostre phrasel book en xino.