El divendres al migdia la Núria va prendre el tren fins a Barcelona a buscar en Pep i la Furgoneta, per marxar cap a Andorra on dissabte faríem el Coma Pedrosa (el cim més alt d’Andorra) i on l’any passat varem fer un intent, però els temps ens ho va impedir.
A cap hora érem a Escaldes i varem aprofitar per fer les primeres compres, però amb ganes d’anar a sopar a la nostra tauleta, i estendre el nostre llit allà on volguéssim! El lloc que varem triar va ser a Pal, en una carretereta sense trànsit, amb bones vistes i prop de la sortida de l’endemà. Un petit problema ens va sorgir, teníem cunyes per dormir plans dins la furgo, però sense un nivell, …., ho varem fer a simple vista i resulta que ens varem aixecar amb la sang al cap!
Començàvem a caminar a 2/4 de 10 després d’haver esmorzat i a quarts de dotze coronàvem el cim del Coma Pedrosa (2.941 m). Des del cim veiem la Vall Ferrera amb el Monteixo tant conegut per nosaltres, fins i tot es veia l’Aneto.
Teníem la intenció de fer el Medacorba, aquest cim és fronterer amb els tres estats: Catalunya, França i Andorra; per fer-lo s’havia de fer el Pic de Baiau (2.879 m), passant pel coll amb el mateix nom, que ens duria al cim de la Roca Entravessada id’aquí fins al Medacorba. Des del Pic de Baiau fins al Pic de la Roca Entravessada no hi ha camí al plànol, però a simple vista crèiem que es tractava d’una cresta que podíem fer poc a poc, però una caiguda d’en Pep ens ho va fer repensar, així que vam decidir baixar per la tartera de la Roca Entravessada i baixar cap al cotxe pel Pla de l’Estany, volem dir amb la furgo!
La tarda, la dediquem a fer les darreres compres de material tècnic pel viatge de Mongòlia-Xina amb bicicleta.
Ens queda decidir que farem el diumenge. Des del Viladomat divisem un llibre de ferrades i decidim fer la Ferrada Regina, situada al prop del Pantà d’Oliana. Així que cap a Coll de Nargó falta gent, i on passarem la segona nit!
El diumenge sortim des del Km 149 aprox. de la C-14, equipats amb el boudrier, dissipador i casc cap a fer la Regina. Consisteix en una via on hi ha 20-30 minuts d’aproximació i transcorre pels voltants del Pantà d’Oliana ( Alt Urgell) oferint-nos unes vistes magnífiques, amb trepades bastant aèries en roca calcària i amb algun desplom.
Aquesta està dividida en tres trams, tots ells molt ben equipats i senyalitzats en color vermell. El primer es caracteritza per la pujada de cop d’uns quants metres i de les vistes. El segon tram hi ha un pont tibetà curt però molt aèri. I el tercer tram cal destacar el pas d’una canal i d’algun desplom.
Hi ha molta informació a la xarxa, per tant us adjuntem alguna imatge de la nostra jornada en aquesta via, que ens va prendre unes 4-5 hores, inclòs el retorn (1’5 hores).
La recomanem pel paratge on està situat, pel bon equipament i la seguretat que això comporta.
Carai quina furgo mes gran i xula . Disfruteu-la
Quines vistes mes guapes .
Merci Joan! A costat però al final ja la tenim aquí!!! Ara estarà un mes quieta i quan tornem de Mongòlia i Xina cada cap de setmana amb la furgo!!!
quina enveja!!!!! jo espero tenir-ne una d’aqui a un any o dos!!!
es molt xula pero crec que segueix torçada!!! jejeje!!!! apa a disfrutar-la!!!