Un cap de setmana fent CAMES

Aquest cap de setmana l’hem dedicat a les cames. El dissabte vam anar amb BTT i el diumenge TREKING.

Comencem doncs pel dissabte que donaven bon temps fins a la tarda, … A 2/4 d’11 sortim de Vilallonga de Ter amb la Sussi, la seva germana i el seu cunyat (l’Esther i en Carlos), la Kiki i la parelleta del blog. La ruta és la de Vall de Camprodon- Vall de Ribes que varem fer fa un temps. Al link trobreu l’altimetria, kms, …

En fila india perquè en Pep fes la foto

En fila india perquè en Pep fes la foto

Els primers 14 kms van ser de pujada fins més amunt de Tregurà. Varem continuar per la pista planejant i baixant fins a Pardines, on varem comprar entrepans per fer un mós quan arribéssim a la Collada Verda.  Aquests darrers kilómtres de pujada fins a la Collada Verda, van ser bastants durs, i amb un cel negre que amenaçava pluja imminent. Per tant els entrepans es van quedar dins la motxilla perquè els últims 6 kms de baixada ens va començar a ploure fins a l’arribada al cotxe que pedregava.

Cap a Pardines, cap al cel negre

Cap a Pardines, cap al cel negre

En definitiva varem fer uns 45 kms, amb molt bona companyia però amb un final passats per aigua!

El diumenge voliem fer el Pic d’Eina i la Torre d’Eina, passant pel Puigmal, però com que també “pintaven bastos”, vam decidir fer el Puigmal i tornar per Núria, per si el temps ens feia la guitza,  baixar pel cremellera. Aquest vol anavem acompanyats per la Marta i la Lídia!

O sigui que començavem a caminar des de Fontalba a les 10h. A les 11:30 erem al cim, on anava i venia una boira espessa.

A pocs minuts del cim

A pocs minuts del cim

 Com que a la Lídia se la veia fresca la baixada fins  Núria la varem fer bastant rápida. Un cop a Núria, teníem dues opcions, o baixar pel cremellera i en Pep anava a buscar el cotxe i ens passava a buscar o anar tots pel GR fins a Fontalba. La última opció és la que es va escollir, assumint que quedariem ben xops, perquè es veia un cel negre, negre.

Baixant per la Coma de l'Embut

Baixant per la Coma de l'Embut

Per sorpresa nostra, només mig minut de xàfec i sota l’aixoplug del bosc, vam arribar al cotxe sense haver-nos mullat ni mica. Varem anar sempre darrera la pluja, ja que tot el camí estava moll. Buffffffff!

Tot i que no vàrem veure vistes al cim, vam disfrutar de la muntanya ja que el temps ens va fer treva.

Aquesta entrada ha esta publicada en sortides a caminar, sortides amb bici. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s