Dissabte en Pep va anar a entrenar amb la gent de l’ironman. Un cop per més quedem els de l’equip per fer una transició completa i així veure com anem de forma.
Erem 7. Vam començar nedant 20min (1000m), després 50kms amb la bici (fins una mica més enllà de Mataró i tornar, 1h 40min) per acabar corrent 16kms (de la piscina de Calella fins la disco “La Sal” de Malgrat, 1h 10min). En total van ser unes 4 horetes d’un entreno molt bo.
Per la seva banda la Núria va anar amb la BTT pel Montnegre, fins als 3 Termes per Sant Cebrià i les escombraries per després baixar pel camí del Marquès (uns 20kms). Després a fer bunyols: MOLT BONS (tot i que una mica crus!).
Havent dinat vam pujar a Hostalets, ja que l’endemà havíem quedat amb les “nenes” del curs d’esquí de muntanya que va fer la Núria per gener. A les 8:00h erem a Camprodon. El temps no pintava gairebé però vam pujar cap a Vallter. La idea era fer Bastiments, aparquem al pàrquing d’abaix, comencem a preparar les coses i……… a que no sabeu què es va deixar la Núria……………… SIIIIIIIIIIIIIÍ: una altra vegada les pells!
Sort que algú en tenia unes de recanvi, GRÀCIES GUILLEM!
Inici de l'ascens, una mica insert
Comencem a pujar, feia molta boira però gens de fred. Anem pujant suaument erem 5 nois i 8 noies. En fila india fins a deixar la pista del Xalet i girar a mà esquerra cap el coll de la Marrana.
Una bona colla cap al Coll de la Marrana
Aquí hi va haver conflictes doncs hi havia molta boira i uns deien que era cap un costat i els altres cap a l’altre… finalment vam trobar el bon camí i vam assolir el coll de la Marrana. Allà vam decidir no fer Bastiments, ja que no es veia absolutament res per culpa de la boira. Així que cap avall!!!!!!!!!!
La neu estava espectacular, havia nevat a la nit hi havia deixat 4 dits de neu nova, seca, que es deixava esquiar de meravella!
La Núria amb unes pells noves!
Un cop abaix, l’home del telecadira ens va deixar pujar per les cadires taronges, i nosaltres amunt. Hi havia molt poca gent a les pistes i la neu estava perfecte. Quan arribem a l’estació, molt poca gent, el director per allà i nosaltres amb tot el morro (tots vestits d’equí de muntanya, malles, cascos, esquis, pals… no motxil.les no! les havíem deixat abaix per dissimular…) cap al telecadira de 4. Ens posem 4 per agafar la cadira i les tanques no s’obrien, torna a passar una altra cadira i les tanques no s’obren……. glups! Surt l’home i ens diu que si no tenim “forfait” no s’obre la tanca: “VAYA PILLADA QUE ENS HAN FOTUT” I a sobre ens vol fer creure que les barreres hi ha un sensor que detecte o no si portem el forfet de Vallter. Han instaurat a Vallter una tecnologia encara per decobrir!. Total que sense dir res fotem el camp, anem a provar-ho pels “arrastres” però també ens calen d’una hora lluny…
Sort que hi ha molta neu i podem baixar esquiant pel costat de la carretera, flanquejant el “Puig dels Lladres” (ara que hi penso potser per això li diuen així a aquella muntanyeta) fins a trobar el riu (Ter) i d’allà seguint-lo fins als cotxes. No ha estat malament la baixadeta!
Pel Puig dels Lladres
Doncs ara a recollir i cap a dinar a Setcases. Ja fem plans per la propera!
Societat (i) limitada 
lladregota!!!!!
fins a la propera………amb pells
Estic per forrar-me l’interior del cotxe, o la futura furgo, amb pells de foca per si algú més se les descuida, pq, saps que no sóc la única? je,je …