El dissabte 21 de febrer vam fer nit a Prullans per l’endemà fer la Tossa Plana de Lles. Vam arribar a la pista d’esquí de fons de Lles a les 11:00 degut a algun imprevist provocat per la Núria (de qui sinó), que es va deixar les pells de foca a Sant Pol. La qual cosa va fer a les 8:30 estiguéssim a Puigcerdà esperant davant la porta d’una botiga que llogaven esquís de muntanya fins que van obrir a les 9:00 (Bufffff).
Vam començar a pujar molt suaument per un caminet plè de pins que portava fina als Llacs de la Pera. Molt abans d’arribar-hi vam prendre un camí a la dreta que ens duia fins al Refugi de Pradell, i d’aquí ja anavem guanyant desnivell fins a la falda de la Tossa Plana. La neu estava de nassos, venien moltes ganes de baixar-hi, però encara ens quedaven 600 metres de desnivell fins arribar al cim (2.916 m).
Refugi Pradell
El Cadí al fons
Durant tot l’ascens teniem la Serra del Cadí al darrere, que observavem quan paravem, espectacular! Un cop al cim, ens vam afanyar a treure’ns les pells, ja que feia vent i ens accentuava la sensació de fred. La baixada de la pala va ser fantàstica, ASTUPENDA!
Ascens cap a la Tossa Plana
El Cim
El descens final no va ser per on varem pujar. El vam fer pel Camí Vell, un camí també ple d’arbres que havíem de controlar per no menjar-nos-els; però abans vam haver d’atrevassar, el que a l’estiu deu ser un camp, amb una neu molt tova, en la qual la Núria esquiava dos metres i a terra, esquiava dos metres i a terra, esquiava dos metres i a terra,…. Però ja si espera per repetir-ho!
Un descens collunut
Societat (i) limitada 