28-08-08: P.N. Llac Manyara
Ens va costar molt aixecar-nos, pero ens va motivar l’emocio del primer safari. En Muddy (el guia-conductor) i en Yuma (el cuiner) ens estaven esperant amb un 4×4 bastant tronat, te 4 anys i ja porta 370.000kms… Despres de 3 hores de viatge vam arribar al llac Manyara. Alla ens van sorpendre babuins, impales, ens va atacar un elefant (sort que no era gaire gros…), zebres, nyus, girafes, mangostes, hipopotams, pelicans, flamencs, un pilo mes d’ocells i un pilo mes de monos… En Muddy ens va preguntar si no haviem anat mai al zoo :-))))) El parc estava ple d’acacies, baobabs, palmeres i manyares que son unes plantes punxegudes que fan servir els masai per protegir els seus poblats de les fieres i que son les que donen nom a aquest parc ja que n’hi ha per tot arreu.
En acabar vam anar al campament per passar la nit. Vam voler visitar el poble i tots els nens ens seguien i deien: “one foto, one dolar”, semblaven paparres… els hi vam fer la foto pero d’esquena i a 0 $.
29-08-08: C.A. Ngorongoro – Llac Eyasi
De cami i endinsats al parc del Ngorongoro vam anar trobant Masai i els seus poblats, tots ens saludaven. Ens vam aturar en un punt on hi havia una vista del crater i ens van sortir 4, 5, 6, 7 o no se quants masai (creiem que algun de sota les pedres i tot) que ens volien vendre llances collarets i basalets. En Pep els anava dient que no amb la ma on portava el T6 (el rellotge d’en Pep per entrenar) fins que un d’ells s’hi va fixar i aleshores ja no volia diner sino canviar les llances pel rellotge.
La veritat es que mai haviem vist tants bitxos i tots concentrats a dins del crater (23kms de diametre). Aqui vam tenir sort i vam veure 4 rinoceronts negres i de bastant aprop, s’estima que n’hi ha uns 40 a Tanzania, o sigui que vam veure un 10% de la poblacio de rinos… Despres tambe vam veure molts lleons i lleones, semblen mes petits del que realment son, dos els vam tenir a tocar de la roda del 4×4 i la veritat es que espanten, sino pregunteu-li a la Nuria quan va sentir el “rugit”.
Ens vam aturar a fer un picnic al costat d’un llac amb hipos dins del crater, i sabeu qui es va quedar sense entrepa perque una agila li va pispar? …la Nuriaaaaaaaaaaaaa
Van sortir del crater i ens vam dirigir cap al llac Eyasi, un llac salat en plena falla del Rift, des d’on vam veure una espectacular posta de Sol. L’aproximacio al llac ens va agradar molt, era un cami molt maco per fer amb la bici.
Despres vam anar al Campament i va ser el primer dia que no ens vam dutxar: en Pep perque no va voler, i la Nuria perque li feia vergonya que els ratolins que corrien per les dutxes la veiessin despullada…
A les 20:00h tanquen el cafe-internet o sigui que ja continuerem explican el safari i resta d’aventures quan puguem… per cert continuem sense poder penjar fotos ja que no ens deixen connectar res als ordinadors.
Estem a Lushoto, 04/09/08, ja tornem a tenir connexio, aixi que acabem dexplicarvos com ha anat el safari, ens haviem quedat a…
30-08-08: Llac Eyasi / Bosquimanos i Datogas
Avui ens hem llevat a 5.30h perque teniem una cita amb els Bosquimanos, una tribu de casadors que viu perduda per alla al llac Eyasi. Ha estat molt divertit ja que hem anat a casar amb ells, i juntament amb en Ricardo i Eugenia de BCN que tambe ens els hem trobat alla. Primer hem trobat els bosquimanos fent foc i treient la pell a una geneta, els homes, i les dones fent collarets que ens vendran mes tard. Hem estat 5h corrent i esgarrapantnos entre els matolls i seguintlos a ells per veure com casaven. Tot plegat per casar una mena de rata que viu per ler roques i que no debia arribar al mig kilo… Pero he estat be ja que almenys hem caminat despres de dos dies de safari asseguts al 4×4. Despres hem anat a veure els Datoga, aquests son pastor i treballen el metall, dun candau en fan 5 bracalets i dun clau una punxa de flexa pels bosquimanos…
De cami cap lultim parc que visitarem, hem trobat un centenar de dones massai totes guarnides que venien dun casament, i el guia ens ha dit que els hi fessim una foto, li hem fet cas i les dones han comensat a correr cap a nostaltres, hem arrencat el cotxe i ens han apedregat, a que no sabeu que anaven cridant…………… ONE PHOTO, ONE DOLAR!!!!!!!!!
Hem arribat al campament a les portes del PN Tarangire on hem trobat una parella de Ripollet que era el seu primer dia a Tanzania i ja estaven amb cagarines…
Alhora danar a dormir hem anat cap a la tenda hi hem trobat un senyor amb arc, fletxes i una llanterna, li hem preguntat que feia i ens ha dit que era el guarda del camping. Menys mal, avui dormirem tranquils, els lleons i els malfactors ja sen guardaran prou dentrar al camping.
31-08-08: P.N. Tarangire
Hem visitat el darrer parc, amb un paissatge tipic de lestepa africana, famos pels seus elefants i els arbres baobabs, dels que nhem vist molts, pero encara es mes famos per la seva poblacio de mosques tze/tze, amb les que hem hagut danar amb compte.
Despres de dinar hem anat a Arusha amb ell cuiner, el Yuma, que ens ha fet de guia. Ens ha impresionat ja que comparat amb Moshi es molt mes gran i hi ha molta mes gent, busos, cotxes… en definitiva molt mes caos.
Quan ja tornavem hem vist un accident entre un cotxe i una bici, no shan fet res.
Hem sopat a Moshi on hem trobat dos catalans, en Carles i la Laura que han fet el Meru i el Kili, estaven molt contents, ara anaven de safari i despres a zanzibar.
Nosaltres a preparar les bicis que dema comencem a pedalar direccio Tanga.
Ostres nois, això de l’àliga es boníssim…Quina enveja. Molta sort!!
No li vau dir a en Muddy que al zoo hi havia un gorila blanc???
Segur que ell tampoc s’ho hauria cregut!
jajaja
Petons i disfruteu moooolt més del que ja esteu disfrutant!
Ostres, quina enveja. Això del safari és una cosa que sempre m’hauria agradat fer.
Feu moltes fotos, que encara que ara no les pogueu penjar, ja les veurem quan arribeu.
Disfruteu i fins molt aviat.
Hola canalla, que contenta estic que vos ho passeu tant bé.
Disfruteu moltiiisim un petonas molt fort!!!
Realment on disfrutem es amb les bicis! El safari va estar molt be i s havia de fer. Ja us ensenyarem les fotos.
Marta, sempre estas a temps a ferlo!
que fort l’àguila jjajajjaj
i el rugit dels lleons segur que era això Joseph? no serien els vostres estómacs 😛
disfruteu! :*
Moltes felicitats , Nuria , potser no ho recordes amb l’aventura que esteu passant , pero ha sigut el teu sant. Les mares de deu trobades.
Ho heu cel.lebrat amb un bon postre ? …. de sargantanes o de sucs especials d’algun animaló ? . Que disfruteu…..