En Narcís ens va deixar una andròmina que ja tenia algunes baixades a St. Cebrià i a Palafolls però no frenava gaire, així que després de treballar-hi “intensament” durant un parell de dies amb en Lluís T., ens va quedar una cosa apanyada i el més important… amb frens!

El divendres a les 23h vam anar a fer una prova… una mica més i xafem a un repartidor de pizzes amb la moto i entrem de pet dins de Cal Rombo, però ja sabíem que el “batmòbil” anava que se les pelava! I que els frens feien el seu efecte.

Provando, provando, ...

El dissabte, després de fer un entreno moooolt matutí amb el Team, vam anar cap a la plaça de l’Hotel per apuntar-nos i començar la baixada. Tot i ser la primera edició vam ser us 15 carretons (de més i de menys sofisticats), i el recorregut era de dalt de tot de la plaça de l’Hotel (on en Vatore tenia el kiosk) fins a la plaça de l’Estació passant pel carrer Tobella. Tot baixada a excepció d’uns metres plans al carrer Tobella però que amb la inèrcia es feien molt ràpid. La clau de la baixada estava en encarar bé el carrer Tobella venint de sota el soterrani i en la curva de ca la Victòria. Molts es van estampar en aquesta curva inutilitzant els carretons i nosaltres a la segona baixada no vam encarar gaire bé el carrer Tobella i ens vam emportar per davant un registre d’aigua i va anar d’un pèl que a un policia local! (mireu el segon video al sortir del soterrani ja es veu a venir el desastre!!!)

Els més ràpids van baixar en uns 41seg, nosaltres vam fer la millor baixada en 54seg.

Val a dir que hi ha la intenció de fer dues baixades a l’any, una per Sant Pau i l’altra per Sant Jaume. Però potser s’hauria d’allargar una mica el circuit i baixar des del Serrat d’en Mas possant alguna “chicane” perquè la gent no s’envalés tant i fent-ho acabar als 4 cantons encara que s’hagués d’empenyer pel carrer Nou (i així també es veuria qui agafa la curva de ca la Victòria bé i té més inèrcia per arribar més lluny, fins i tot per a veure qui arriba més lluny del carrer Nou sense empènyer… en fi que es poden fer mil i una coses…)

Aquí teniu les bases del concurs, que van ser una mica modificades…

Podeu veure aquí més fotos.

O sigui que el dissabte, després de l’entreno amb el Team, vam dinar, carregar la furgo i cap amunt!

El diumenge a en Pep li tocava una tirada de 16kms corrents que va fer pel carril bici i la Núria li feia de motxilera amb la BTT i després vam anar a fer una ruta per Xenacs que feia anys que no hi anàvem.

Pel bici carril - quin fred!

Vam pujar per la carretera asfaltada (són 5kms però pugen de valent!) i mentres puges hi ha unes vistes de la Vall impressionants, potser millors que des del Puigsacalm. Un cop a dalt les vistes s’amplien cap a la zona d’Olot i tot el pirineu Oriental, Comanegre, Bassegoda, Canigó … . A les 15h ens tancaven la rostisseria per anar a buscar el pollastre a l’ast per dinar o sigui que vam decidir baixar pel corriol que ve de Les Preses, curt uns 3 o 4kms però molt tècnic.

Mirador des de Xenacs

Aquí en Pep es va adelantar per “assegurar el tiro” amb el pollastre (ep! que amb el menjar no s’hi juga) i la Núria va anar baixant més xino-xano. Va anar bé ja que així vam poder provar els Walkies-Talkies que ens van portar els Reis. Uns TopCom. La veritat és que van anar de meravella, separats més de 3kms amb valls diferents i molt arbrades ens comunicavem molt bé.

Doncs un cop recollit el pollastre cap a Bas a dinar i migdiada.

La ruta de BTT és curta són uns 20-25kms (i -/+ 500m) sortint des de Bas. Es va pel bici carril sentit Olot fins que es troba el trencall asfaltat de Xenacs i 5kms de pujada non-stop. A dalt hi ha un bar i uns quants miradors i d’allà hi ha un corriol marcat amb senyals que et porta cap a Les Preses, Olot, la Fageda, el Bosc de la Tosca… Oju que el corriol és molt tècnic i alguns trams s’ha de fer a peu… de Les Preses altre cop el carril bici fins a Bas, i llestos!

Per tant aquest cap de setmana tocava estrenar alguna de les coses, … els kaiacs van haver de quedar-se a casa, perquè feia fred i vent, però encara teníem més coses. Finalment vam optar per estrenar els llibres de ferrades que els reis d’en Pep van portar a la Núria i que els reis de la Núria van portar a en Pep.

El vespre del dissabte vam arribar a Santa Cecília on vam passar la nit, 3ºC. El diumenge ens vam aixecar amb una temperatura exterior de 2º i moltíssima boira. Vam esperar que el termòmetre de la furgo pugés a 4º i ens vam enfilar cap a l’aproximació de la Ferrada La Teresina. L’apacament es va anar omplint de cotxes i furgonetes i ja preveiem que seria “les Rambles” , però tant??? Noooo!!

L’aproximació és una mica confusa però si pugeu pel dret per la Canal de Sta. Cecília i quan trobeu la canal dels Musclos un poseu cap aquesta en pocs minuts ja trobareu una placeta de sorra i plè de gent que fa cua per pujar-hi.

Es comença pujant una paret prou vertical i passant un forat, després hi ha l’opció de fer un pont o de passar per sobre un arc i es torna a enfilar vertical.

De grapes n’hi ha poques en aquest tram i t’has d’anar enfilant amb l’ajuda de cordes i cadenes.

S’arriba a dalt d’una agullola i d’allà s’ha de baixar pel vessant nord. Es pot fer amb un ràppel o baixant per unes grapes que han posat noves, nosaltres vam baixar per les grapes.

D’allà es camina uns 5 – 10min fins a trobar la ultima canal (la de St. Jeroni) que en dos ressalts ens portarà al cim de St. Jeroni (aquí es va fer un embús de por… doncs a davant nostre n’hi havia un que va quedar a mitja canal “falcat”…). Vam estar ben bé 1h esperant i vam agafar fred.

Sant Jeroni

Un cop dalt de St. Jeroni vam decidir no baixar per la Canal de Sta. Cecília (ja que allò tornaven a ser les rambles); vam anar pel camí que porta cap al Monestir i al Pla de Sta. Anna ens vam desviar cap a Sta. Cecília pel GR, un recorregut més llarg però més xulo i sense ningú. Així vam fer una volta circular combinant ferrada i trekking.

Arribàvem a la furgo unes 6h més tard i al mateix temps que els que teníem davant fent la ferrada!

Morts de gana baixem a Monistrol a comprar alguna cosa i cap a casa falta gent a recuperar-nos del fred vora la llar de foc!

És una ferrada que està bé, però la Regina o les Baumes Corcades les hem trobat més espectaculars. Es pot fer en 1h i poc tot i que nosaltres hi vam estar 3h fent cua!

Podeu veure les nostres nadales dels anys anterios:

Nadal 2008

Nadal 2009

Nadal 2010

Ens vam vestir i no semblava que fes fred, però només començar a foquejar, ja ens van quedar les mans gelades. Vam pujar per pistes fins a les Marmotes i amb menys d’una horeta ja erem dalt.  A dalt van començar a aparèixer núvols, així que ens vam treure les pells, ens vam encendre els frontals i cap avall falta gent! En definitiva, molts trams gelats i poc gruix de neu.

Cap a sopar falta gent!

El diumenge ens vam aixecar i mentre esmorzàvem vam confeccionar una ruta de btt per la zona de la Vall d’en Bas. Baixant ens vam aturar a Sant Feliu de Pallerols on començàvem a pedalar.

Vam deixar la furgo al costat del carril bici. I vam sortir cap al càmping de Sant Feliu, el camí va pujant suau pel costat d’una riera amb bon cabal d’aigua. Al cap de 6 o 7kms deixem la riera i el camí es comença a enfilar més fort. Arribem a un collet i a partir d’aquí veiem en el mapa que ens queda 1km per arribar a un altre coll uns 100m més amunt… però el camí es torna de puntets… o sigui que les bicis al coll i uns 15min caminant.

Abans d’arribar al coll el camí es torna ciclable i arribem al coll on hi ha unes bones vistes del Pirineu “pelat”.

Ara toca baixar, sortim a la pista que porta al Mas Ventós però al cap de res la deixem per un trencant a mà dreta que segueix una riera. La zona és extremadament humida  i està plena de fullaraca però val la pena.

Pla de la casa pairal

Anem baixant fins a deixar la riera i sortir a uns plans on trobem una gran casa pairal mig enrunada, la passem i continuem planejant fins arribar a una cruïlla on deixem les bici i baixem fins a un engorjat per veure les baumes i el pont del diable. El camí baixa molt… i després l’hem de pujar! De pujada trobem un erol d’escarlets i cap al sac!Seguim amb les bicis ara el camí va flanquejant el vessant d’una muntanya, amunt i avall fins a baixar fort i sortir a la carretera que va de Les Planes d’Hostoles a Sant Aniol. Tot és baixada fins a les Planes.D’aquí agafem el carril bici i en 7 o 8kms tornem a ser a Sant Feliu.De baixada

am arribar a l’hora de dinar, així que a l’estació del bici carril de Sant Feliu vam fer un mós abans de tornar cap a Sant Pol.

Van ser uns 40kms xino-xano amb uns +/-900m en unes 3h 30min.

Track de la ruta: en breu

Camí tot plè de castanyers

Hem sortit tard d’arbúcies, el camí d’anada (uns 18kms) se’ns ha fet curt. Prop d’Espinelves hem trobat l’Edu i la Mònica que també els havien enredat amb una coca. Hem esta xerrant una estona sobre bicis i ens hem arribat a la fleca d’Espinelves a comprar la coca.

Hem buscat un lloc tranquil i com que ja eren les 14h hem menjat el parell d’entrepans que portàvem amb la coca de postres.

la coca

La baixada l’hem fet per Sant Pere Desplà, val la pena anar-hi ja que les vistes al Montseny són molt bones i a més feia bon temps. D’allà tot baixada per trialeres, algunes més tècniques que altres, però totes ciclables, fins arribar a Arbúcies on carreguem la furgo i cap a casa que demà no fem pont!

Tornada!

Surten uns 37kms en unes 3h i amb +/- 800m.

Dissabte hi ha lluna plena i anem a fer la Tossa, a veure si no hi ha núvols!